El futbol i la guerra civil (I). El futbol valencià durant la Guerra Civil

··

VFC que jugà un amistós contra el Barça el 3 de gener de 1937 a Les Corts

Quan acaba de complir-se el setanta aniversari del final de la Guerra Civil, encara queden aspectes d’eixe període històric poc estudiats, un d’eix fa referència al món del futbol a les nostres terres. Amb esta sèrie d‘articles, tractarem de traure a la llum la història del futbol a València durant els tres anys que durà este conflicte bèl·lic. Amb ells, intentarem explicar el procés que va viure la pràctica futbolística, en eixos tristos dies. Amb ells, intentarem aprofundir en este període de la nostra història esportiva, que per unes o altres raons continua estant poc estudiat, De fet, a dia de hui encara són habituals afirmacions com la següent extreta de l’Enciclopédia General de los Deportes, publicada al 1954:

“La Liga, así como toda clase de competiciones deportivas, se suspendió durante la Cruzada de Liberación”.

Estes afirmacions, no poden amagar l’existència de diferents competicions que tingueren com a protagonistes, en alguns casos principals, als equips de la nostra ciutat. Campionats com el Superregional València-Murcia, la Lliga del Mediterrani, la Copa de l’Espanya Lliure, el campionat Regional o el Promoció Catalunya-València, entre altres es disputaren durant estos anys.

El futbol va sobreviure durant estos anys amb totes les penalitats imaginables, la qual cosa demostra la seua popularitat i força. De fet, fins i tot es disputaren partits en els diferents fronts de batalla en els moments de treva entre els combats:

“Un partido en el Frente de Teruel. En Corbalán la selección de infantería venció a la de artillería por 6 goals a 3”.(EMV, 7 d’octubre de 1936).

Moltes vegades, la passió que el futbol origina, va ser utilitzada per a donar un aire de normalitat a la vida quotidiana de la rereguarda. Al mateix temps va servir de vàlvula d’escapament de les penúries i les dificultats del moment.

Amb totes les dificultats i situacions problemàtiques que es poden imaginar València va ser de les poques ciutats on, dins la dinàmica marcada per la guerra, es va continuar jugant al futbol i programant-se altres espectacles esportius de manera més o menys organitzada, fins als últims dies del conflicte. Bé amb caràcter de competició, amistós o benèfic.

Organització del futbol.

A nivell organitzatiu, el futbol valencià durant el mes de juny de 1936, va vore com es celebraven assemblees i juntes generals de clubs. També la Federació Valenciana va celebrar la seua assemblea anual, on va ser reelegir president Antonio Cotanda.

La dinàmica habitual del futbol canvia radicalment arran l’esclat de la guerra. Els clubs i les federacions que havien quedat a la zona republicana veren com la seua tradicional forma de funcionar variava de manera substancial. Les confiscacions per part de sindicats i partits republicans feren que les tradicionals juntes directives dels clubs canviaren per comitès formats per treballadors, socis i aficionats.

El canvi no va ser sols de denominació, sinó que era molt més profund, ja que es pretenia crear una nova filosofia en la vida dels clubs. Estos canvis anaven a ser dirigits pels nous òrgans de direcció, imbuïts de la dinàmica revolucionaria i proletària del moment. Conseqüència d’esta nova situació sociopolítica, els clubs de la ciutat es ficaren al servei del govern republicà donant mostres de la seua lleialtat. Així, per exemple, la nova directiva del Gimnàstic FC, no dubtà a l’afirmar:

“Este club, ante los momentos graves que atraviesa nuestra patria, ha reunido entre sus socios, jugadores y empleados un grupo que forman la nueva junta de gobierno del mismo, completamente identificados con el régimen y bajo la tutela de la organización sindical”. (EMV, 21 d´agost de 1936).

Durant els anys de la guerra, els clubs es ficaren a disposició de les entitats polítiques i sindicals del Front Popular, per a l’organització de diferents festivals, partits benèfics o mítings.
No sols els clubs més importants es ficaren al servei de la República. Els equips modestos també donaren mostres de la seua lleialtat. Foren abundants els oferiments i les aportacions que estos equips feren per a donar suport econòmic al govern republicà.

Poc a poc, els equips aniran adaptant-se a la nova situació. Passats els primers mesos de la guerra, els clubs aniran tornant a una aparent normalitat, que desgraciadament va durar poc, ja que conforme el conflicte armat va allargant-se en el temps la vida dels diferents equips anirà fent-se cada vegada més difícil, fins arribar a la pràctica desaparició de l’activitat futbolística als últims mesos de la guerra.

Com hem vist, des de l’inici de la Guerra Civil, es va produir un procés en les entitats i organitzacions esportives d´adquisició d’un caràcter proletari. Que es veurà en les noves formes d´entendre la vida dels clubs i en la seua relació amb la societat política i civil del moment. Durant els anys de la Guerra, les competicions i manifestacions esportives tindran un caràcter d’afirmació republicana i de resistència.

Els clubs de futbol no varen ser els únics en variar els seus òrgans de govern, altres estaments també es varen adequar a la nova situació política. Així, la Federació Valenciana va ser confiscada per la UGT i la CNT que la dirigiren mitjançant un Comitè Executiu presidit per Rienzi Barroso i amb representants dels tres clubs més importants de la ciutat.

El Col·legi Valencià d’Àrbitres va ser confiscat i dissolt el 24 de setembre de 1936. Creant-se una gestora, imbuïda de l’esperit revolucionari del moment, que s’encarregaria de la seua direcció dins el Sindicat d’Espectacles Públics CNT-UGT. En eixa mateixa organització sindical foren inclosos també els futbolistes, tant professionals com amateurs.


Josep Bosch
Soci del València CF
·