Arturo Tuzón ens ha deixat. La notícia ens ha sorprés i ens ha fet recordar eixos anys, no massa llunyans, on el futbol encara era sols esport, on els clubs eren sentiments i no accions, on els directius eren aficionats (amb major o menor fortuna i coneixements) i no professionals, on pel general se servia al club i no se servia del club, on els presidents i les seues directives eren escollides pels socis i no per les accions, on el València era CF i no SAD.Arturo Tuzón era un home cabal, honest, respectuós amb els contraris, un autèntic sportmen en el sentit clàssic del terme, en definitiva una classe de directiu que ara estaria fora de lloc en el cada vegada més complex i impersonal món del futbol.
Gràcies per tot el que va fer pel nostre club i la nostra admiració i respecte per haver donat el pas endavant quan més difícil era fer-ho.
Descanse en pau, el president i la persona.
Respectuosament.
Josep A. Bosch
Soci i accionista del VCF
P.D.- Alguns diran que amb Arturo Tuzón el València CF no va aconseguir cap títol esportiu, s'equivoquen de totes. Amb ell, el nostre club va guanyar el campionat de Segona Divisió i l'ascens a la Primera, eixe modest triomf va ser fonamental per a la posterior història del nostre club.
Mes triomfs de D. Arturo Tuzón i de vegades, mes importans que els esportius:
ResponEliminaTornar al VCF al lloc on es mereixía dins del futbol espanyol
Tornar a guanyarse el respecte en Espanya i en Europa.
Ser un club senyor, elegant.
Eixos triomfs, ara que passem uns anys complicats, on basicament hem sigut la risa de tot el món, adquirixen una altra dimensió.
No fa molt, quan es presentá l'ultim llibre de Furió i Gil sobre la historia del VCF, vaig passar per Colón, on es fea la presentació, i el vaig vore. I m'en vaig quedar amb les ganes donar-li la má i saludar-li. No ho vaig fer per no molestar i ara m'arrepentix de no haver´ho fet.
Un saludo
Jose Miguel Lavarías.
Ben dit, Josep! De justícia!
ResponElimina