·
·
Londres, 5 d'octubre de 1961. La plantilla del València Club de Futbol, acompanyada del seu cos tècnic i un nombrós grup de periodistes i aficionats, espera el vol que els tornarà a la capital del Túria després d'haver quallat una sobèrbia actuació al City Ground de Nottingham. Els homes de Domingo Balmanya s'han impost amb contundència per 1 a 5 al conjunt local del Nottingham Forest i l'Anglaterra futbolística s'agenolla davant aquesta fita.
L'entusiasme de l'expedició s'incrementa pel clima primaveral que estranyament ofereix la capital d'Anglaterra aquell dia. Poc abans de la mitjanit l'avió s'enlaira. Res fa presagiar el que esdevindrà en poc de temps.
Després d'unes dues hores de pacífic vol, el pilot rep l'ordre de prendre terra a Bayona, però fa cas omís i la nau es veu envolta en una terrible tempesta a l'altura de Barcelona.. L'aeroport de la Ciutat Condal està tancat i el temporal s'intensifica amb una forta pedregada. L'avió comença a perdre altura i les llums s'apaguen mentre comença a entrar aigua. Del sostre de l'avió es desprenen algunes plaques, les maletes i els objectes personals es desperdiguen i, per les ments de tots, les tragèdies de Superga i Múnich, molt recents encara.
L'eminent doctor Ribes, metge del club, administra tranquil·litzants a dreta i esquerra i tracta de calmar a un dels herois de la nit anterior, que és pressa d'un atac de nervis. Vicente Guillot, de 20 anys d'edat, contempla el panorama i tem el pitjor. L'espant i l'horror tracten de ser suavitzats amb oracions a la Mare de Déu.
Minuts després, no es sap ben be si per la intervenció divina o, més probablement, per una maniobra de notable destresa per part del pilot, l'avió aconsegueix eixir del temporal i, desviant-se per Palma de Mallorca, arribar sa i estalvi a València vora les quatre de la matinada.
A l'aeroport de Manises esperen amb nerviosisme familiars i amics. Alguns tripulants besen el sòl. Altres contemplen l'estat en el que ha quedat l'avió, sense poder creure encara com poden vius. Un calfred recorre el cos d'aquells que s'assabenten que un avió s'acaba d'estavellar a l'altura dels Pirineus, acabant amb la vida dels seus cinquanta passatgers.
Pocs mesos després, el València rebrà de mans del president de la FIFA, Sir Stanley Rous, el trofeu que l'acredita com a campió d'eixa copa que tan accidentalment havia començat i que podria haver canviat per complet la història d'aquest club.
Pere Alapont
Soci del València CF
L'entusiasme de l'expedició s'incrementa pel clima primaveral que estranyament ofereix la capital d'Anglaterra aquell dia. Poc abans de la mitjanit l'avió s'enlaira. Res fa presagiar el que esdevindrà en poc de temps.
Després d'unes dues hores de pacífic vol, el pilot rep l'ordre de prendre terra a Bayona, però fa cas omís i la nau es veu envolta en una terrible tempesta a l'altura de Barcelona.. L'aeroport de la Ciutat Condal està tancat i el temporal s'intensifica amb una forta pedregada. L'avió comença a perdre altura i les llums s'apaguen mentre comença a entrar aigua. Del sostre de l'avió es desprenen algunes plaques, les maletes i els objectes personals es desperdiguen i, per les ments de tots, les tragèdies de Superga i Múnich, molt recents encara.
L'eminent doctor Ribes, metge del club, administra tranquil·litzants a dreta i esquerra i tracta de calmar a un dels herois de la nit anterior, que és pressa d'un atac de nervis. Vicente Guillot, de 20 anys d'edat, contempla el panorama i tem el pitjor. L'espant i l'horror tracten de ser suavitzats amb oracions a la Mare de Déu.
Minuts després, no es sap ben be si per la intervenció divina o, més probablement, per una maniobra de notable destresa per part del pilot, l'avió aconsegueix eixir del temporal i, desviant-se per Palma de Mallorca, arribar sa i estalvi a València vora les quatre de la matinada.
A l'aeroport de Manises esperen amb nerviosisme familiars i amics. Alguns tripulants besen el sòl. Altres contemplen l'estat en el que ha quedat l'avió, sense poder creure encara com poden vius. Un calfred recorre el cos d'aquells que s'assabenten que un avió s'acaba d'estavellar a l'altura dels Pirineus, acabant amb la vida dels seus cinquanta passatgers.
Pocs mesos després, el València rebrà de mans del president de la FIFA, Sir Stanley Rous, el trofeu que l'acredita com a campió d'eixa copa que tan accidentalment havia començat i que podria haver canviat per complet la història d'aquest club.
Pere Alapont
Soci del València CF
·
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Si ho desitges, pots afegix el teu comentari sobre este article.