BITACORA DEL CENTENARIO

Jornada 36

MEMÒRIA 

El record i la imaginació són exercicis que superen la realitat, recorda Baixauli a L’home manuscrit. I això ocorre tant en la vida com en el futbol. Ens detindrem en el record i la memòria. 

Admire i envege la gent amb memòria fabulosa, amb múltiples records provinents de vivències personals, en solitari o en companyia. Em fascina i sorprén qui fa ús de la memòria no productiva, assignada de forma aleatòria com a do de Déu que cal preservar. No parle de la tècnica memorística que es treballa i cultiva de forma sistemàtica, necessària per a l’estudi reglat o per preparar unes oposicions o traure’s el carnet del cotxe, memòria necessària per a obtenir un producte. Eixa és monòtona i repetitiva, i sovint es viu com un sense sentit pel qui ha de fer-ne ús, tot i que els pedagogs tornen a parlar bé d’eixa tècnica. 

La vertaderament meravellosa és la memòria innata, el record i l’evocació vinculats a l’entusiasme per alguna afició lligada a la infantesa. Parle de l’amic que als sis anys ja li llegia a sa iaia cega l’Antic Testament, coneixia la part de la missa que recita el capellà i ordenava de memòria tots els pobles i ciutats que hi havia des que eixia de sa casa en el camió de son pare fins a Saragossa, per la vella carretera on viatjava sovint per motius de feina i que arribà a fer-lo fanàtic del Real Zaragoza, rara avis... Impossible competir contra ell. Enumerava les seleccions del Mundial 82 per seus, amb el nom dels estadis sense fallar-ne ni un. Vora 30 anys després, en una festa de retrobament de vells amics, encara encertava cada selecció amb la ciutat que li va correspondre. 

Però, en un plànol superior estan els qui no sols recorden golejadors d’un determinat partit, sinó que són capaços de relatar si feia fred o plovia, quin dia de la setmana era i inclús quin programa de televisió feien alhora del partit... De partits jugats en els 70 i 80! Prodigiós. Admirable per a mi, que no recorde com vam quedar fa dos jornades, i no ho duc gala, precisament. 

Són aficionats sorprenents que a vegades pense si com el personatge de Borges eviten vore més partits i passen els 90 minuts enclaustrats a fosques per no acumular en la memòria més fets que vagen acumulant-se i acumulant-se... 

En el meu cas, sols conserve una espècie de fotogrames en el cervell que donen per tres o quatre converses simples amb eixos aficionats que recorden perfectament anècdotes o successos en tal o qual partit, i no sols en les grans finals, sinó també de pretemporada o bolos del València pels pobles, com era costum en els 80. 

Sí, és cert que no oblide la primera vegada que vaig entrar a Mestalla contra el Sevilla l’infaust dia de Pes Pérez a finals de 1985 o la victòria contra l’Hèrcules en abril de 1986 on albiràvem l’esperança de no baixar i que no arribà finalment o la victòria l’any següent contra el Huelva on asseguràvem tornar a Primera o el debut de Rabah Madjer en gener de 1988 contra l’Athlètic o el gol de Mendieta en la final de Cope del 99 o la victòria contra l’Espanyol que ens feia tocar la Lliga del 2002... Però, d’ahí no passe... 

Ara que el València jugarà per primera vegada en El Alcoraz contra el SD Huesca tots quedarem igualats, amb la mateixa memòria verge, amb el comptador de records a zero. No hi haurà ni Funes el memorioso ni l’amnèsic de Leonard de Memento. 

No obstant, és recent la visita de l’equip aragonés a Mestalla, la seua primera vegada, i ha quedat enregistrada i mai oblidaré, perquè no eren els millors moments de l’equip, l’eufòria pel gol que feia el 2-1 en l’últim minut de Piccini. I un àngel desplega ses ales i ompli el cel ple de claror mentre un dels nostres abraça els companys i crida encara a la gespa: “Hem patit com a gossos” ( https://www.superdeporte.es/multimedia/videos/valencia-cf/2018-12-23-161417-sufrimos-como-perros.html ). Fum i pirotècnia del València que estimem, del que patix i ho dóna tot, vinga qui vinga a Mestalla, el primer o l’últim. El València que ens enamora i fa que reste als nostres cors per sempre més. El record sublim. 

Toni Martínez Vendrell, soci del València CF.