EL JUTJAT HA HAGUT DE
REQUERIR FINS A TRES VEGADES A L’AJUNTAMENT LA REMISSIÓ COMPLETA DE L’EXPEDIENT
EN RELACIÓ AMB EL CONTENCIÓS ADMINISTRATIU INTERPOSAT PER ÚVAM
En el recurs
contenciós-administratiu interposat per Últimes Vesprades a Mestalla contra
l’Ajuntament de València per greus incompliments relacionats amb el projecte
del nou estadi, s’ha produït un fet d’una gravetat excepcional: el jutjat ha
hagut de requerir fins a tres vegades a l’Ajuntament la remissió íntegra de
l’expedient administratiu, sense que, a dia de hui, s’haja aportat de manera
completa.
I no estem parlant de documentació accessòria ni de simples tràmits administratius, sinó dels expedients clau que recullen la documentació sobre les irregularitats greus denunciades en el contenciós, tant pel que fa al que ha aportat el club com a les actuacions —o omissions— de l’Ajuntament al respecte.
Quan ni tan sols els requeriments judicials garantixen la
transparència i la rendició de comptes, ens trobem davant una fallida greu del
mecanisme democràtic bàsic de control de l’Administració, que connecta amb una
percepció cada vegada més estesa entre la ciutadania: la pèrdua de confiança en
unes institucions que haurien de defensar l’interés general, però que actuen
amb opacitat o amb una diligència selectiva que erosiona la credibilitat
pública.
Este context ajuda a
entendre el profund abandonament en què es troba el València CF en
l’actualitat, possiblement en el moment més crític de la seua història.
Evidentment, res es pot
esperar ni del màxim accionista, que està consumint en pocs anys el que més
d’un segle d’història i la participació de milers de valencianistes van
construir, ni de l’autodenominat, amb suprema pedanteria, local management,
col·laboradors necessaris d’una desfeta esportiva, econòmica i moral sense
precedents, usant la cultura de club al servici del seu amo i a canvi d’un bon
jornal.
Però el València també ha
sigut abandonat pels sectors socials que haurien d’haver defensat el paper
central del club en la societat valenciana, les nostres suposades elits, ja
absents en el moment clau de la venda i desaparegudes des d’aleshores, com tantes
vegades hem vist en la historia del nostre poble.
També, a la vista de com
han anat les coses, ha sigut deixat a soles per una classe política que, per
acció o per omissió, ha decidit recolzar qui, mentida rere mentida, està
arrossegant el club cap a l’abisme.
Però hui ens trobem amb un
nou element: l'aparença de que hi ha alguns membres de la funció pública —la
funció dels quals és complir i fer complir la norma en defensa del bé públic—
que estan posant obstacles a l’acció de la justícia i a la necessària rendició
de comptes, no sabem si per iniciativa pròpia o per indicacions d’altres, amb
l’objectiu evident que els fets consumats soterren les irregularitats
denunciades. En relació amb açò, tornem a manifestar la nostra voluntat
d’arribar fins on siga necessari per exigir les responsabilitats corresponents
en este sentit, passe el temps que passe.
Davant de tot açò pensem
que ha arribat el moment en què, tant els valencianistes com el conjunt de la
societat valenciana, hem de fer-nos la pregunta que ja es feien els antics
romans: cui prodest? A qui beneficia tot açò que, evidentment, no
beneficia el València? Qui guanyarà amb un canvi d’estadi que està exigint
opacitat, esforços desproporcionats i una aplicació desigual de les normes? Qui
acabarà aprofitant una oportunitat urbanística al solar de Mestalla mentre el
València CF queda hipotecat durant dècades, condemnat, en el millor dels casos,
a la irrellevància i, en el pitjor, a l’abisme? I tot, sense que importe que el
club i la ciutat perguen un patrimoni únic al futbol europeu, un camp centenari,
a canvi d’un recinte sense identitat, lluny dels plantejaments inicials,
absolutament fóra de les possibilitats del club i sustentat en ficcions
econòmiques que recorden massa els arguments utilitzats durant l’infame procés
de venda.
Des d’Últimes Vesprades a
Mestalla apel·lem a tots els agents socials valencians a assumir la gravetat
d’esta situació i a exigir que es pose fi a una deriva que ja ha passat
d’amenaçar el futur del València CF per a posar en entredit la credibilitat de les
nostres institucions.
últimes vesprades a Mestalla
ultimesvespradesamestalla@gmail.com
·
Cuando ni siquiera un
juzgado es atendido: otra actuación institucional que deja solo al Valencia CF
NOTA DE PRENSA
EL JUZGADO HA TENIDO QUE
REQUERIR HASTA EN TRES OCASIONES AL AYUNTAMIENTO LA REMISIÓN COMPLETA DEL
EXPEDIENTE EN RELACIÓN CON EL CONTENCIOSO-ADMINISTRATIVO INTERPUESTO POR ÚVAM
En el recurso
contencioso-administrativo interpuesto por Últimes Vesprades a Mestalla
contra el Ayuntamiento de València por graves incumplimientos relacionados con
el proyecto del nuevo estadio, se ha producido un hecho de una gravedad
excepcional: el juzgado ha tenido que requerir hasta en tres ocasiones al
Ayuntamiento la remisión íntegra del expediente administrativo, sin que, a día
de hoy, se haya aportado de manera completa.
Y no estamos hablando de documentación accesoria ni de simples trámites administrativos, sino de los expedientes clave que recogen la documentación sobre las irregularidades graves denunciadas en el contencioso, tanto en lo relativo a lo aportado por el club como a las actuaciones —u omisiones— del Ayuntamiento al respecto.
Cuando ni siquiera los
requerimientos judiciales garantizan la transparencia y la rendición de
cuentas, nos encontramos ante un fallo grave del mecanismo democrático básico
de control de la Administración, que conecta con una percepción cada vez más
extendida entre la ciudadanía: la pérdida de confianza en unas instituciones
que deberían defender el interés general, pero que actúan con opacidad o con
una diligencia selectiva que erosiona la credibilidad pública.
Este contexto ayuda a
entender el profundo abandono en el que se encuentra el Valencia CF en la
actualidad, posiblemente en el momento más crítico de su historia.
Evidentemente, nada puede
esperarse del máximo accionista, que está consumiendo en pocos años lo que más
de un siglo de historia y la participación de miles de valencianistas
construyeron, ni del autodenominado, con suprema pedantería, local
management, colaboradores necesarios de un desastre deportivo, económico y
moral sin precedentes, utilizando la cultura de club al servicio de su
propietario y a cambio de un buen salario.
Pero el Valencia también
ha sido abandonado por los sectores sociales que deberían haber defendido el
papel central del club en la sociedad valenciana, nuestras supuestas élites, ya
ausentes en el momento clave de la venta y desaparecidas desde entonces, como
tantas veces hemos visto en la historia de nuestro pueblo.
Asimismo, a la vista de
cómo han ido las cosas, ha sido dejado solo por una clase política que, por
acción u omisión, ha decidido respaldar a quien, mentira tras mentira, está
arrastrando al club hacia el abismo.
Pero hoy nos encontramos
con un nuevo elemento: la apariencia de que algunos miembros de la función pública
—cuya misión es cumplir y hacer cumplir la norma en defensa del bien público—
están poniendo obstáculos a la acción de la justicia y a la necesaria rendición
de cuentas, no sabemos si por iniciativa propia o por indicaciones de terceros,
con el objetivo evidente de que los hechos consumados entierren las
irregularidades denunciadas. En relación con ello, reiteramos nuestra voluntad
de llegar hasta donde sea necesario para exigir las responsabilidades
correspondientes en este sentido, pase el tiempo que pase.
Ante todo ello,
consideramos que ha llegado el momento en que, tanto los valencianistas como el
conjunto de la sociedad valenciana, debemos hacernos la pregunta que ya se
planteaban los antiguos romanos: cui prodest? ¿A quién beneficia todo esto que,
evidentemente, no beneficia al Valencia? ¿Quién ganará con un cambio de estadio
que está exigiendo opacidad, esfuerzos desproporcionados y una aplicación
desigual de las normas? ¿Quién acabará
aprovechando una oportunidad urbanística en el solar de Mestalla mientras el
Valencia CF queda hipotecado durante décadas, condenado, en el mejor de los
casos, a la irrelevancia y, en el peor, al abismo? Y todo ello, sin que importe
que el club y la ciudad pierdan un patrimonio único en el fútbol europeo, un
estadio centenario, a cambio de un recinto sin identidad, alejado de los
planteamientos iniciales, absolutamente fuera de las posibilidades del club y
sustentado en ficciones económicas que recuerdan demasiado los argumentos
utilizados durante el infame proceso de venta.
Desde Últimes Vesprades
a Mestalla apelamos a todos los agentes sociales valencianos a asumir la
gravedad de esta situación y a exigir que se ponga fin a una deriva que ha
pasado de amenazar el futuro del Valencia CF a poner en entredicho la
credibilidad de nuestras instituciones.
últimes vesprades a Mestalla
ultimesvespradesamestalla@gmail.com