Fòrum Algirós

·

 ·

Des del moment en que es va obrir esta finestra al valencianisme futbolístic en forma de blog, allà pel llunyà 2008, moltes són les aportacions que s'han publicat en forma d'artícles. Alguns contant vivències personals o familiars, altres narrat històries referides a la història del nostre club, fins i tot hem tingut aportacions fetes per socis i simpatitzants d'altres equips que ens han ajudat a entendre com ens veuen des d'altres indrets.

Però no només estes publicacions han sorgit dels membres d’uvaM. En estos anys, altres accions han tingut la nostra participació activa: xarrades, col·loquis i conferències allà on hem sigut requerits per a parlar del nostre València. Una cosa a dut a altres i molts fruits han sorgits d'esta iniciativa: Llibres individuals i col·lectius, col·laboracions en premsa escrita, programes de ràdio, estudis, ponències en congressos, fins a una tesi doctoral.

Els membres d'este blog, si d'alguna cosa podem presumir és del nostre activisme esportiu i cultural, vinculat sempre al club del rat penat. Ens interessa i ens agrada el futbol com a esport però també com a fenomen social i cultural. No entenen al nostre club sense la seua gent, la seua història i el seu territori. Per eixe motiu hem estat, estem i estarem sempre al costat del club, independentment de jugadors, entrenadors, directius i presidents: no tenim altra aspiració que fer cultura de club.

Fins ara estàvem especialment orgullosos del llibre, amb caràcter benèfic, publicat per ajudar a Elvira Roda i la seua família al desembre de 2012, gràcies a la generositat de la Fundació del VCF i a la desinteressada aportació de totes les persones que en ell participarem (coordinadors, escriptors, fotògrafs, maquetadors, editors...). Doncs bé, des del passat dijous dia 5 de maig, el col·lectiu d'Últimes vesprades a Mestalla, té altre motiu per a sentir-se orgullós. Eixe dia, el València CF va reconèixer públicament a Josep Rodríguez Tortajada, president del club durant els anys de la Guerra Civil com al seu president número 13. Eixe reconeixement va sorgir del treball iniciat per alguns dels membres d'este blog: Miquel Nadal, Vicent Chilet, José Ricardo March i Josep Bosch.

A tots ells, i a la resta de persones que han lluitat fins arribar e este moment.

Enhorabona i gràcies pel vostre treball.

Últimes vesprades a Mestalla 
·

Una nova etapa

·
El passat dia 16 d'abril es va presentar la nova etapa de la Fundació València CF. En l'acte va tindre ocasió de pronunciar unes paraules Josep A. Bosch, membre de l'equip d'Últimes vesprades a Mestalla, i que reproduïm a continuació. 
·

·

Senyor president de la Fundació VCF, senyora presidenta del consell d'administració, senyor president del València, membres del consell d'administració i del patronat. Valencianistes tots.

D'igual manera que és impossible comprendre el món actual sense tindre present el fenomen esportiu, no es pot entendre la història contemporània valenciana des del 1919 sense el nostre club.

Un club quasi centenari, que al llarg dels anys ha aconseguit transcendir del món del futbol per a convertir-se en una part consubstancial de la societat valenciana.

En estos anys, el nostre VCF s'ha convertit en l'entitat cívica amb major número de seguidors a les terres valencianes. I a nivell esportiu en una de les més importants d'Espanya i Europa i cada vegada amb major presència a nivell mundial.

Al llarg d'estos 96 anys, el nostre club, ha acumulat un important patrimoni històric, el qual, per a desgràcia nostra, moltes vegades no ha sabut gestionar-se com calia. Ha arribat el moment de revertir esta situació. El VCF no sols té un gran potencial esportiu, sinó que, a més a més, té un bagatge i un patrimoni històric del que hem de sentir-nos orgullosos.

El nostre passat és el que ens ha permés arribar on estem.

Ara, ha arribat el moment de ficar en valor el nostre patrimoni històric, de mostrar-lo i de posar-lo al servei del club, de la seua Fundació i dels nostres seguidors.

Però eixos fons documentals i patrimonials també han de servir per a obrir el nostre club a les persones i entitats que vullguen investigar sobre el nostre passat. El millor coneixement dels nostres fons documentals i patrimonials ens faran més grans i ens situaran també en este camp al mateix nivell que els clubs més importants. Per que parlar del VCF no és sols parlar d'un equip de futbol, és parlar d'història, de sociologia, d'arts plàstiques, de literatura, d'arquitectura, d'urbanisme... i de moltes més branques del coneixement.

Hem de saber conservar, gestionar i difondre la nostra història, expandint i posicionant la marca VCF en els àmbits de la cultura, l'ensenyament, la investigació i la divulgació científica.

No podem deixar passar l’ocasió de situar-nos com a un referent en estos aspectes. Ara és el moment.

Amunt València! Amunt Fundació!

Josep A. Bosch
Soci del València CF
·

Del bar Torino al Palace

·

·
Des del dia u de març de 1919, data en que uns joves idealistes es reuniren a un cèntric establiment del "cap i casal" per a crear un club de foot-ball que portara el nom de la nostra terra, fins al dia de hui, moltes coses han passat al nostre València CF: alegries en forma de victòries, triomfs i títols però també decepcions, tragèdies i derrotes.

Una història quasi centenària, però de les de veritat sense trampes ni fusions, viurà  en la jornada de demà un dels seus moments més transcendentals, i no pel que puga passar al terreny de joc en un partit, l' últim d'una temporada nefasta en l'apartat esportiu i de la que sols recordarem que per uns segons no jugarem una final europea, sinó pel que es decidirà a les sales d'un luxós hotel situat no molt lluny de Mestalla.

En eixe hotel els patrons de la nostra Fundació estan convocats a una assemblea on es prendrà una decisió transcendental per al nostre devenir com a club i com a referent d'una societat, la valenciana, cada vegada més desencantada i desvertebrada.

En les seues mans està el futur del nostre València, esperem pel nostre bé que l'opció escollida siga l'encertada i la millor, sense protagonismes ni egoismes personals. El que es juguem és molt, el que es juguem és el nostre València.

P.D.- Sols espere poder continuar sentint al València com a algo nostre, encara que el club tinga nou propietari.


Josep A. Bosch Valero
Soci del València CF
·