Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Ignacio Eizaguirre. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Ignacio Eizaguirre. Mostrar tots els missatges

dimarts, 10 de setembre del 2013

Broncos y coperos

·
·
·
Amb la mort d'Ignacio Eizaguirre, un dels millors porters de la nostra història i un dels grans referents del valencianisme, es tanca una de les etapes més glorioses de la nostra trajectòria com a club de futbol.

La seua pèrdua ens deixa orfes d'aquell València de la més immediata postguerra. El València obligat a canviar el FC pel CF per imperatiu legal. El València dels Luis (Casanova-Colina). El València de la València de les cartilles de racionament, de la fam, la misèria i les penúries. La València que a dures penes començava a refer-se de tres anys de guerra entre germans. La València dels vençuts i dels vencedors, que va tindre en el seu equip de futbol més representatiu una de les poques alegries que en eixos durs temps es podia tindre.

Amb la desaparició d’Eizaguirre diguem adeu al València més mític. Al València dels Epi, Amadeo, Mundo, Asensi i Gorostiza, però també dels Álvaro, Juan Ramón, Iturraspe, Lelé, Lecue, Pio i tants altres que convertiren un club fins eixe moment modest en un equip triomfador. El València CF dels anys 40 va ser el gran dominador del futbol espanyol, el València guanyador de dos copes 1941/42, 1949 però també de tres lligues 1941/42, 1943/44 i 1946/47.

Adéu al València “Bronco, copero… y liguero”.


Josep Bosch
Soci del València CF 
·