dimecres, 11 de març del 2009

Eduardo Cubells, la primera gran figura del València

·
En esta segona entrega de l'homenatge a Eduardo Cubells volem mostrar la transcendència que la seua figura va tindre en el seu temps, i pensem que una bona manera de fer-ho és mitjançant documents de l'època, com ara cromos, revistes monogràfiques, caricatures... L'elecció del material no és casual: es tracta de suports mediàtics que encara hui tenen vigència, aspecte que ve a destacar allò que argumentàvem ahir al voltant de la modernitat del València FC representada per, probablement, el seu futbolista més estimat.


Últimes vesprades a Mestalla
·

5 comentaris:

Anònim ha dit...

Lo q son cuestiones del destino, es q Cubells estuvo apunto de no ser jugador valencianista, ya q llego a jugar antes en el Sevilla FC. Cubells fue el primer valencianistas en vestir la elastica nacional.
Sobre lo q comentaba el amigo Bar Torino, sigo pensando q la epoca mas importante de Cubells en el VCF fue la segunda, esta claro q fue el primer crack de nuestro club, pero se retiro con tan solo 28 años; y en cambio en la segunda epoca se lograron las 3 ligas, las finales coperas...

un saludo
Joan

Anònim ha dit...

En realidad jugó en Sevilla cuando ya había debutado en el Valencia. Fueron unos meses. Otra de las peculiaridades de Cubells es que estuvo a punto de ser torero.

Hay que pensar en aquella época. Con 28 años ya no eras joven precisamente. Y teniendo en cuenta que no era profesional y debía atender su propio negocio tiene sentido. Tampoco podemos olvidar que ni siquiera llegó a jugar liga con el Valencia. Lo importante en Cubells es su trayectoria en conjunto. Todo lo que representa y a su vez fue capaz de armonizar en torno a su figura. Uno de esos hombres imprescindibles.

saludos

BT

Desficium Tremens ha dit...

Em crida molt l'atenció l'escut del Valéncia del cromo. He sentit moltes voltes que el blau el van afegir en la transició. Que en sabeu d'això? Qué se sap del disseny de l'escut del VCF? A mi em pareix un dels més chulos, per com s'integren les ales de la rata penada en el contorn de l'escut.

Anònim ha dit...

El blau en l'escut es visible des de 1919 en la bandera fundacional. El que passa es que durant molts anys el blau destenyia prou perque les samarretes no se canviaven tan prompte (la meua de 1988 per eixemple patix eixa máxima: ja no en queda el blau al escut).

Per atra banda,a voltes, en estampacions i demés el escut apareixia en blanc. Res important si no fora per la histéria dels uns contra el altres en la transició.

Pero la veritat es una: la bandera fundacional (ara perduda) on el escut era amb blau i es llegia: Valencia FC.

abraços

BT

Anònim ha dit...

Un matís. la bandera fundacional es de 1924.

BT