Generació del 99

·

Ara, que es complixen deu anys de la final jugada i guanyada, com han de ser les finals, a l’estadi de “La Cartuja“ de Sevilla davant l’Atleti de Madrid. Crec que es moment de recordar músiques que estan, o be podien estar, associades a eixe gran partit. I és que el futbol té música, com afirma el “mestre“ Petón, gran erudit i seguidor del nostre rival eixa nit del 26 de juny de 1999.

Volver


“Volver... con la frente marchita,
Las nieves del tiempo platearon mi sien...
Sentir... que es un soplo la vida,
Que veinte años no es nada,
Que febril la mirada, errante en las sombras,
Te busca y te nombra”.
······································································Carlos Gardel, Alfredo Le Pera

Encara que el tango diga el contrari, vint anys són molts, moltíssims, quasi una generació sencera. Eixos, són els anys de la dura travessia pel desert que els valencianistes varen sofrir per a tornar a alçar un gran títol, en mig d’eixa llarga marxa fins i tot arribarem a tocar fons en el descens a segona.

He escollit esta cançó, per dos motius, el primer com a homenatge a tots els valencianistes que es quedaren pel camí. I en segon lloc com a reconeixement al “Piojo” López, jugador argentí, que va obrir i tancar el marcador en eixa nit inoblidable. Gràcies Pibe.

Un buen día


“He puesto la tele,
había un partido
y Mendieta ha marcado un gol
realmente increible“.
······································································Los Planetas

En eixa nit sevillana, varem viure un moment únic, irrepetible i màgic. Gaizka Mendieta, feu, el que possiblement siga el gol perfecte. El GOL amb majúscules.

Per la seua execució, per la demostració tècnica, per la superioritat davant els rivals, per la sang freda i per que era la seua consagració com a un dels nostres millors jugadors. Eixe minut 33, va ser el moment culminant de la seua carrera esportiva.

·

·

We Are the Champions


“We are the champions - my friend
and we'll keep on fighting till the end
We are the champions
We are the champions
No time for losers
'Cause we are the champions”.
······································································Freddie Mercury

Esta cançó, escrita l’any 1977, és una de les més representatives de Queen. Amb el temps, s’ha convertit en un dels símbols de l’èxit esportiu. Pocs són els esdeveniments de l’esport on no sona esta cançó després de l’entrega dels trofeus.

Malauradament, els valencianistes mai l’havien escoltat, ni l’havien entonat amb la sensació de ser nosaltres els CAMPIONS. Mai fins a eixa nit.

La nit començà festiva i acaba com una auténtica festa. Estant a Sevilla, quasi per obligació, no podia faltar la nota folclòrica.

El probe Miguel.


“Cuando voy caminando pa la plaza,
Me preguntan si he visto a Miguel Canales.
Él dice que es feliz en la montaña
Que hace mucho tiempo que no sale.
Qué le estará pasando al probe Miguel
Que hace mucho tiempo que no sale
La,lalala, la, lalala”.

······································································Rafael Calixto Escalona

Per molt friki que siga i que sone, no hi ha cap valencianista dels qui estiguerem a la Cartuja que entre la eufòria i les moltes ganes acumulades, després de tantes i tantes decepcions, no festejara este nou campionat cantant i ballant al ritme dels Triana Pura.

Eixa nit, començava sense saber-ho, la segona època daurada de la nostra història esportiva. En estos deu anys, hem aconseguit éxits que dificilment podiem en eixe moment imaginar: dos lligues, dos copes, una UEFA, una supercopa d’Europa i un altra espanyola, a més de dos finals de la Champions i de ser proclamat millor equip del món l’any 2004 per la IFFHS.

Hui, deu anys després, i amb tots els dubtes que ens venen respecte al futur més inmediat de la nostra entitat, no podem més que esperar, que tots estos éxits aconseguits des de la modèstia, el sacrifici i la humiltat, siguen l’exemple on mirar-se. I que la filosofia i el caràcter d’un equip “bronco y copero” siga el nostre referent, ara i sempre.

Josep Bosch

Soci del València CF
·