dimarts, 8 de desembre del 2009

8 de desembre de 1959: Mestalla ret homenatge a Puchades

·
El 8 de desembre de 1959 es celebrà al Camp de Mestalla un partit d'homenatge a Antonio Puchades que enfrontà el València CF i l'OGC Nice. Des d'últimes vesprades a Mestalla volem recordar una data tan significativa en la nostra història amb la publicació d'esta foto: el moment en el que Puchades ix de terreny de joc de Mestalla per última vegada com a jugador del València CF.

Últimes vesprades a Mestalla
·

7 comentaris:

Anònim ha dit...

Clar, jo veig eixa foto, veig el significat que ha tingut Tonico Puchades en l'historia del VCF, el jugador valencià mes important del nostre club, i se m'ocurreixen tantes coses que el VCF podía fer en torn a Puchades el próxim dissabte aprofitant la visita del Real Madrid, que no les vaig a dir, per a vore si n'hi ha alguna ment pensant dins del club que tinga la mateixa idea. Encara que tots sabem que la millor virtud del nostre club no es precisament cuidar i recuperar de la seua história.

Salutacions
Jose Miguel Lavarías.

Anònim ha dit...

Esperemos el milagro.

Honor a Puchades, santo y seña.

BT

Anònim ha dit...

Gran Tonico, u dels més grans del nostre club.

Josep Bosch

kawligas ha dit...

No concibo el nuevo estadio sin una escultura en bronce a tamaño natural del gran medio centro de Sueca. Sí, valdría una reproducción a tamaño natural de aquella que se compraba con motivo del 75º aniversario del club. Cualquier club inglés la tiene en los aledaños de su estadio, ¿por qué nosotros no? xé, quedem junt a Tonico, mitja hora abans del partit...

Anònim ha dit...

Puchades, una leyenda hacia unos colores. Su daltonismo genético y su profundo amor a Mestalla.

Alfredo Cardona

Anònim ha dit...

A mi m'emociona molt la foto amb els xiquets del planter reproduint el seu nom el mateix dia. És impactant, molt bonica i molt representativa.

Anònim ha dit...

Pues no hi hagué miracle.

Aixó sí, en lloc de recordar al mític Puchades tinguerem l'actuació no menys mítica i estelar de Emilio Solo, qué mes volem ???

Nova demostració del respecte que té el VCF (els seus dirigents) per la seua história i els seus máxims protagonistes.

Salutacions
Jose Miguel Lavarías.