COMUNICAT D’ÚVAM SOBRE LA RESPOSTA DE L’AJUNTAMENT DE VALÈNCIA ALS NOSTRES ESCRITS DENUNCIANT LES DEFICIÈNCIES DEL PROJECTE DEL NOU ESTADI

·

·

Després de mesos de silenci, l’Ajuntament de València ha contestat els nostres requeriments únicament quan s’ha vist obligat per la interposició del nostre recurs contenciós-administratiu. En esta resposta, accepta sense contrastar els arguments del promotor (incloent un informe tècnic de MC2 utilitzat pel club per a rebatre les nostres tesis, assumit pel consistori sense haver-nos-el facilitat, en un exercici d’absoluta falta de transparència).

Resulta especialment preocupant que, davant deficiències tècniques i normatives de tal gravetat, l’Ajuntament renuncie a verificar pels seus propis mitjans el compliment de les condicions establides en la pròpia llicència i per les normes vigents, limitant-se a donar per vàlid, sense cap verificació, allò que ha presentat el promotor, és a dir, un projecte que:

• Utilitza normativa derogada en càlculs estructurals.
• Presenta alternatives contradictòries per a la coberta.
• Omet partides essencials (butaques, gespa, marcadors).
• No inclou en el pressupost la instal·lació fotovoltaica obligatòria.

La defensa presentada pel club es limita a una dèbil argumentació en la qual, fins i tot, es fa al·lusió a suposades errates per a justificar les deficiències, mentre que l’Ajuntament no acredita haver dut a terme cap actuació pròpia per a investigar els incompliments denunciats. L’escrit municipal es limita a fer seus els plantejaments del promotor i a manifestar que “no se ha detectado en el proyecto de ejecución el incumplimiento de los condicionantes técnicos incluidos en la licencia otorgada”. La lleugeresa d’esta afirmació podria semblar anecdòtica si no fóra per la gravetat d’allò que està en joc, donat el fet que úvaM va detectar, documentar i informar l’Ajuntament de les deficiències amb tota la precisió i el rigor tècnic. Allò que corresponia a l’Ajuntament era comprovar-ne la veracitat: bé desmentint-les amb arguments tècnics sòlids, bé corroborant els fets i actuant en conseqüència, inclosa la paralització de les obres si procedia.

Resulta sorprén que un escrit tan acrític des del punt de vista tècnic estiga signat per un enginyer industrial (la responsabilitat professional del qual hauria de ser garantir la correcció tècnica) i no, cridanerament, pel secretari incorporat des de Torrent (municipi del qual va ser alcaldessa l’actual alcaldessa de València) per a gestionar este expedient. Reiterem que exigirem, en la instància que corresponga, les responsabilitats d’aquells funcionaris públics que, per acció o omissió, no complisquen amb el seu deure de protegir l’interés general i vetlar pel compliment estricte de la normativa.

La magnitud d’estos incompliments impedix conéixer el cost real de l’estadi, que serà molt superior a l’anunciat pel club i, sens dubte, al que figura en el projecte (la qual cosa constituïx, evidentment, una greu deficiència). Esta previsió coincidix amb la informació difosa pel mateix València CF sobre l’acord amb Goldman Sachs, i resulta clarament inassumible per a una entitat que, en la present temporada, ha hagut de sol·licitar nou finançament per a poder afrontar fitxatges, tal com han recollit diversos mitjans.

A tot això cal afegir la fal·làcia de les projeccions d’ingressos del nou estadi. En l'enèsim exercici d'opacitat, el club no presenta públicament una previsió raonada d'ingressos i es limita a filtrar a mitjans afins unes optimistes xifres sense cap suport. Eixes xifres no podran mai complir-se perquè:

• Una part substancial del terciari es ven per a acabar les obres, deixant de generar ingressos per al club.
• La part del terciari que es conserva no està contemplat que s’execute en el projecte presentat.
• La comparació amb estadis recents en entorns més favorables per a la generació d’ingressos (com el Metropolitano de Madrid o San Mamés de Bilbao) demostra que les previsions filtrades són absolutament exagerades.

En definitiva, un club en mans d’una gestió caracteritzada per la ineficàcia i l’incompliment, amb greus dificultats per a afrontar la seua gestió ordinària, s’embarca en una operació d’altíssim risc, sense justificació esportiva ni econòmica, exclusivament al servici d’interessos aliens. Tot això quan existix una alternativa millor i més viable: romandre en Mestalla afrontant una remodelació que, a més de preservar un actiu singular en el futbol mundial (quants estadis amb més de cent anys continuen en funcionament actiu al món?), costaria molt menys. Esta seria l’opció lògica per a una Direcció que anteposara els interessos del club a qualsevol altra consideració. Persistir en el camí actual no conduirà ni a la modernització ni a l’estabilitat, sinó a un escenari de crisi inevitable de conseqüències dramàtiques.

Cal advertir, a més, que la manca de correcció d’estes deficiències tècniques i constructives pot desembocar en un escenari de construcció il·legal, com ja va ocórrer en el passat amb la darrera ampliació de Mestalla, però amb una diferència essencial: aleshores les irregularitats eren urbanístiques i de planejament, de naturalesa més fàcilment subsanable, mentre que ara parlem d’errades estructurals i tècniques que podrien tindre conseqüències molt més greus i difícils (quan no impossibles) d’evitar o corregir una vegada avançada l’obra. Podem trobar-nos davant la segona part d’una pel·lícula de terror que ja hem vist i que, en bona mesura, ha dut el club a la lamentable situació actual.

Cal recordar, així mateix, l’ús reiterat i interessat que l’Ajuntament de València ha fet durant anys de la sentència contra la darrera ampliació de Mestalla com a argument per a impulsar la construcció del nou estadi. Ho ha fet fins i tot quan ja era plenament coneixedor que la situació urbanística que havia motivat aquella resolució judicial estava completament subsanada. Esta utilització distorsionada ha arribat al punt de donar a entendre, de manera falsària, que la sentència obligava el València CF a enderrocar part de l’estadi, quan en realitat qui va ser condemnat va ser el propi Ajuntament per haver autoritzat una obra que no s’ajustava al planejament vigent. Este relat interessat ha servit durant anys per crear una falsa sensació d’urgència i inevitabilitat entorn de l’abandonament de Mestalla, condicionant tant el debat públic com la presa de decisions polítiques.

La resposta rebuda confirma que l’Ajuntament ha renunciat a exercir la seua funció de vetlar per l’interés públic, donant per vàlid, sense cap verificació, allò que ha presentat el promotor i alineant-se amb interessos privats: d’una banda, Peter Lim, a través de Meriton, principal beneficiat malgrat més d’una dècada d’incompliments continus; d’una altra, actors locals a l’aguait per a obtindre beneficis de les operacions urbanístiques vinculades tant al nou estadi com al solar del Camp de Mestalla. Tot això, a qualsevol preu i en detriment dels interessos del València CF, sense valorar les greus conseqüències que estes decisions poden comportar per al club i per a la ciutat.

Davant d’esta situació, dipositem tota la nostra confiança que la justícia, a través del contenciós administratiu en curs, exigisca a l’Ajuntament que complisca amb la seua obligació de protegir l’interés general i actue amb el rigor que la situació demana.

Des d’úvaM tornem a fer una crida al valencianisme, a la societat civil valenciana, als nostres representants polítics i al mateix govern municipal per tal que assumisquen la gravetat de la situació i actuen amb responsabilitat: el futur del Camp de Mestalla, del València CF i de l’interés general de la ciutat està en un risc sense precedents i no pot quedar subordinat a interessos particulars ni a decisions que comprometen de manera irreversible la seua preservació. 

 

últimes vesprades a Mestalla
ultimesvespradesamestalla@gmail.com