ON ESTÀ EL NOSTRE ISAAC STERN?

Sempre he pensat que la Traca de Forment té una màgia especial. Ara no ho pense, ara ho tinc clar.

La setmana passada vaig tindre un somni. Estava fent-me una cervesa amb Vicent Peris en la Taberna Che d’Antic Regne. Com sempre, anava impecable: trage, camisa i corbata perfectament combinades: en dos paraules, un pinzell. Em va dir que, per presentar l’acte de la Traca, podia demanar dos desitjos, un personal i l’altre relacionat amb el VCF.

Este no és el fòrum adequat per a desvelar el personal, però els que em conegueu vos podeu imaginar quin és. Segur que l’encerteu.

El valencianista, lògicament, sí que el compartiré hui amb tots vosaltres.

No, no és arribar a la Conference, ni tampoc salvar-nos del descens. És una cosa molt més important. Tampoc és, qui ho diria, que desaparega el (anava a dir malparit) indesitjable de Peter Lim de les nostres vides. És encara més important. 

El meu desig és trobar una persona que no sé qui és, ni on està. Però sé que existix.

Vos vaig a contar una història de Nova York que té un paral·lelisme amb la nostra situació i fa entendre millor el meu desig. Sí, de Nova York; no m’he tornat boig, no. M’explique... 

Tots sabeu que el Carnegie Hall és una de les sales de concerts més prestigioses del món. Es troba en el districte de Manhattan, a Nova York. Pel Carnegie Hall han passat tots els grans artistes. Pel Carnegie Hall ha passat la història de la música. 

Allò que no sé si sabreu és que, als anys cinquanta, va estar a punt de ser enderrocat i convertit en un edifici comercial. Al·lucinant, no? Puix sí. Va estar a punt d’ocórrer.

Afortunadament, en ocasions, en el món existixen persones amb una sensibilitat especial per a rebel·lar-se davant d’este tipus d’aberracions en què només primen la cobdícia, el poder i els diners.

A Nova York eixa persona va ser Isaac Stern.

Stern era considerat un dels grans violinistes del segle XX. Després d’un concert en el Carnegie Hall va dir que, en qualsevol sala de concerts, la música millorava la sala, excepte en el Carnegie Hall, on la sala millorava la música. 

Isaac Stern va liderar una campanya de conscienciació per a salvar el Carnegie Hall. Va convéncer les persones més influents de la cultura i de la societat novaiorquesa de l’època perquè firmaren un manifest en defensa del Carnegie Hall, que va ser recolzat majoritàriament per la ciutadania. 

I finalment va aconseguir salvar el Carnegie Hall i mantindre’l com a sala de concerts.

Hui, com és de justícia, la sala principal del Carnegie Hall porta el nom d’Isaac Stern.

No sé si el nostre Isaac Stern està ací entre nosaltres, o està en sa casa escoltant una gravació de Stern en el Carnegie Hall o un disc dels Beatles (que, per cert, també actuaren al Carnegie Hall i després tindran el seu xicotet espai en el nostre acte), però sí que estic segur que el nostre Isaac Stern existix. I que, si el trobem, salvarà Mestalla.

Sé que ho tenim tot en contra. Sé que les institucions públiques valencianes ens han traït i s’han venut a l’enemic. Sé que ja s’està acabant el partit. Però encara queda el temps de descompte. Per què no podem guanyar el partit a l’èpica, en el minut 93? Com en el gol de Forment el 28 de març del 71.

Traca de Forment, per favor, fes la teua màgia.

Moltes gràcies per la vostra atenció.

Jesús Roig Sena.

Últimes vesprades a Mestalla.

Acte de la traca de Forment 28/03/2026:

La traca de Forment 28/03/2026: