·
A l'edat de 48 anys se'ns ha anat Quique Moreno Bellver. A molts eixe nom tal vegada no li dirà res. Però va ser jugador del València, CF. És cert, no va jugar molt, més ben poc, en les temporades en què va pertànyer en el primer equip. A penes 27 partits en les quatre temporades que va estar, sumant els seus partits oficials amb els amistosos. Amb eixos números no ha passat a la història del club, però sí que va passar a la meua història particular del València CF.
Era un lliure amb una classe i una elegància fora del normal. Deixeble avantatjat de Ricardo Arias. Li precedia fama de poc professional, dels que entrenar li agradava molt poc i molt probablement això li suposara la seua tan escassa participació com a futbolista del València.
Però va tindre el seu moment de glòria. En la nefasta temporada 82-83, mentres l'equip en la lliga anava donant tombs, directes cap a la segona divisió, a Europa la dinàmica era ben distinta. En la copa de la UEFA s'havia eliminat al Manchester United i al Banik Ostrava, no sense problemes, i en octaus de final ens havia tocat en sort el Spartak de Moscou.
L'anada a Rússia va finalitzar 0-0 amb un antològic partit de Jose Ramón Bermell, potser el millor que va fer com a porter valencianista.
Per a la tornada, entre setmana en horari vespertí, perquè es va jugar un 8 de desembre, festiu, Mestalla va registrar un gran ple. Jugant de blanc-i-negre, Solsona va avançar al València en la primera part amb un dretàs des de fora de l'àrea que va batre a Dasaev per tota l'esquadra. Un altre grandíssim gol per al record. Ja en la segona part, quan els russos xafaven l'accelerador, va arribar el moment de Quique Moreno. El seu moment. Va arrancar des de camp propi, i driblant a tot aquell que li eixia a l'encontre, davant de l'eixida del mític Dasaev li va batre per a col•locar el 2-0 i sentenciar l'eliminatòria. Eixe gol definia molt bé qui era Quique Moreno, un futbolista fi i amb una qualitat impressionant. Eixe gol és el culpable que un futbolista, la trajectòria del qual en el club no fóra ni la més brillant, ni la més destacada, passara a la meua història particular del València CF.
Valga este xicotet text per a rendir-li el meu més sincer homenatge.
DEP, Quique Moreno Bellver.
Jose Miguel Lavarías
Soci del València CF
·
A l'edat de 48 anys se'ns ha anat Quique Moreno Bellver. A molts eixe nom tal vegada no li dirà res. Però va ser jugador del València, CF. És cert, no va jugar molt, més ben poc, en les temporades en què va pertànyer en el primer equip. A penes 27 partits en les quatre temporades que va estar, sumant els seus partits oficials amb els amistosos. Amb eixos números no ha passat a la història del club, però sí que va passar a la meua història particular del València CF.
Era un lliure amb una classe i una elegància fora del normal. Deixeble avantatjat de Ricardo Arias. Li precedia fama de poc professional, dels que entrenar li agradava molt poc i molt probablement això li suposara la seua tan escassa participació com a futbolista del València.
Però va tindre el seu moment de glòria. En la nefasta temporada 82-83, mentres l'equip en la lliga anava donant tombs, directes cap a la segona divisió, a Europa la dinàmica era ben distinta. En la copa de la UEFA s'havia eliminat al Manchester United i al Banik Ostrava, no sense problemes, i en octaus de final ens havia tocat en sort el Spartak de Moscou.
L'anada a Rússia va finalitzar 0-0 amb un antològic partit de Jose Ramón Bermell, potser el millor que va fer com a porter valencianista.
Per a la tornada, entre setmana en horari vespertí, perquè es va jugar un 8 de desembre, festiu, Mestalla va registrar un gran ple. Jugant de blanc-i-negre, Solsona va avançar al València en la primera part amb un dretàs des de fora de l'àrea que va batre a Dasaev per tota l'esquadra. Un altre grandíssim gol per al record. Ja en la segona part, quan els russos xafaven l'accelerador, va arribar el moment de Quique Moreno. El seu moment. Va arrancar des de camp propi, i driblant a tot aquell que li eixia a l'encontre, davant de l'eixida del mític Dasaev li va batre per a col•locar el 2-0 i sentenciar l'eliminatòria. Eixe gol definia molt bé qui era Quique Moreno, un futbolista fi i amb una qualitat impressionant. Eixe gol és el culpable que un futbolista, la trajectòria del qual en el club no fóra ni la més brillant, ni la més destacada, passara a la meua història particular del València CF.
Valga este xicotet text per a rendir-li el meu més sincer homenatge.
DEP, Quique Moreno Bellver.
Jose Miguel Lavarías
Soci del València CF