·
·
Aquella temporada tenia 10 anys. Havíem guanyat la lliga la darrera temporada i encara estava en el menú record el gol de Forment al Celta o el d’Anton en la Nova Creu Alta. Aquella temporada arribàrem a dos punts del Madrid. Un dia amb pluja i tormenta. Darrer dia de falles. Unes falles en blanc i negre, grises com l’època, orfa de llibertats en el tardo franquisme. Els xiquets d’aleshores no teníem mes que una televisió - grande y libre- i els partits del diumenge a la vesprada a Mestalla eren de lo poc en color que desfruitàvem. Eixe dia després de dinar aní amb mon pare -que sempre ha mantingut el seu passe- a Mestalla, general del gol gran, a veure el partir. El resultat ja el sabem: VCF 1- Sánchez Ibañez 2 ( portada del dia següent al diari Deportes).
Malgrat total sempre en quedarà el record de Mestalla , de xiquet amb mon pare i el d’un sentiment indescriptible, que ara continua amb el menú fill.
Rafa Bejar (Tavernes Blanques, L’Horta Nord)
Soci del València CF
Malgrat total sempre en quedarà el record de Mestalla , de xiquet amb mon pare i el d’un sentiment indescriptible, que ara continua amb el menú fill.
Rafa Bejar (Tavernes Blanques, L’Horta Nord)
Soci del València CF
·
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada