dilluns, 19 d’octubre de 2009

Touha dosáhnout

·Crònica gràfica del partit entre el València FC i l'Sparta, al Núm 209, aany IV de "La Jornada Deportiva - Diario Nacional de Sports", Barcelona, 2 Enero 1924

Caldrà recordar en moltes ocasions que el bienni 1923-1924 representa per al nostre Valencia molt més que la inauguració de Mestalla o la benedicció de la bandera. Caldrà posar de manifest que només quatre o cinc anys després de la fundació del club en març de 1919, el club de Mestalla havia adquirit una imatge de modernitat orgànica, de representació de la ciutat, d’aposta per la professionalitat inevitable, d’aconseguir la necessària influència federativa, difícilment igualable en altres clubs. La creació de les seccions esportives, la celebració de partits internacionals, la incorporació de la figura de l’entrenador, la celebració de les Olimpiades Esportives per a captar figures infantils, i moltes altres iniciatives només tenen sentit en un club jove que ben prompte hagué de consolidar-se i s’acomodà harmònicament com el club de la ciutat. Hui portem al blog alguns detalls d’una de les iniciatives: els partits internacionals.

Era evident que per al impetuós creixement de l’aficció futbolística, els campionats regionals no aportaven prou ingressos per a consolidar una estructura futbolística professional i moderna. Com a conseqüència d’això, els distints equips de futbol aprofitaren la finalització dels campionats i les festes de Nadal i Reis, per a montar partits internacionals, que foren en realitat els que consolidaren la imatge competitiva del futbol.

És el que va passar amb els partits internacionals que el València i altres clubs de la ciutat organitzaren per a enfrontar-se a equips hongaresos i txecs. En efecte, en novembre i desembre de 1923 i gener de 1924, distints equips centre europeus fan gires per Espanya.

Entre els equips txecs trobem l’Slavia de Praga, l’Sparta de Praga i el Deutscher Fussball Club. El futbol txec comença en 1885 quan els alemanys de Praga, del Club Regatta Prag, comencen a practicar-lo. Els txecs del Regatta abandonen la societat i formen l’Internacional Rowing Club. En 1895 naixen simultàniament l’Sparta i l’Slavia. La Unió Txeca de Fitbol no fou admesa a la FIFA més que com a membre interí entre 1906 i 1907. En el Congrés de 1908 celebrat a Viena el futbol txec pergué la seua consideració independent al considerar que al formar Txèquia part de l’Imperi Austro-Hungar, la representació devia detentar-la la Federació Austríaca. Els clubs texcs es negaren a la unió amb la Federació Austriaca (ÓFB), i només fou a partir de la creació de Txecoeslovaquia en 1918, després de la Primera Guerra Mundial, que el futbol texc adquirí carta de naturalesa pròpia amb l’admissió en 1923 com a membre de la FIFA.

El Gimnàstic jugà amb l’equip portugués Imperia Lisboa Club, contra l’alemany Turnverein Furth, contra l’hongarés Szombathly i contra el Deutscher Fussball. Este equip havia naixcut en 1896, com ja havíem dit, com a secció futbolística del Club Regatta Prag, la Deutscher Eis –und Ruder- Club Regatta Prag, on jugaran els “alemanys” de Bohemia, per a rebre el nom de Deutscher Club Prag, el Club dels Alemanys de Praga.

Estava fundat per un grup de jueus alemanys de Bohemia, de la ciutat de Praga. A partir de l’entrada d’Alemanya a la FIFA, el DFC de Praga abandonà les competicions alemanyes i es centrà en la competició txeca on guanyà el campionat txec i on conseguí en diverses ocasions la lliga dels Sudets. A partir de l’annexió dels Sudets a l’Alemanya nazi en 1938, i a causa de l’origen jueu del club, fou obligar a unir-se amb el Deutsche Sportbrüder Prag, per a formar el Nationalsozialistische Turngemeinde Prag en 1940.

Però res d’això sabien en 1923 els joves jueus del Deutscher que s’enfrontaven al Gimnàstic en l’Estadium del Turia. Guanyaren els granotes per 3 a 2, amb gols locals de Silvino, Arroniz i Marco, i gols texcs-alemanys marcats per Stuardt. Contra el Barcelona jugaren l’Slavia i l’Sparta, però a València només arribà l’Sparta. Els colossos de l’Sparta foren rebuts amb molta expectació. El primer partit es celebrà el dia 30 de desembre de 1923, guanyant els txecs per 5 a 1:

“La visita de los colosos del Sparta, esperada con tanto interés, satisfizo completamente en su primera exhibición la curiosidad con que se esperaba presenciar el juego de los checos. La labor que desarrollaron, fué sencillamente maravillosa; desde el pase corto, al largo, pasando por excelentes cambios y fuertes shoots, y tanto el juego por bajo como por alto (éste no con tanta perfección), todas, absolutamente todas las clases de juego, dominaron estos magos del balón. Sus mejores elementos fueron: Kadas, el gran medio centro; Kolenaty, su compañero de línea; Sedlacek, extremo rapídisimo y muy peligroso: el inter izquierda Dorraracek y el defensa Hojer. El primer tiempo fue reñidísimo, llegando al descanso con un resultado de dos a uno, marcados por Sedlacek, Dorraracek y Cubells. Los valencianos, que durante él pusieron toda su técnica y energías, ya no pudieron con la segunda parte, que quedó reducida a un constante ataque checo y a una defensa desesperada de medios, defensa y portero liocal, que por cierto estuvieron superiores. Los restantes goals, fueron maracdos por Bortrah y Dorraracek”.

En el segon partit, celebrat el dia 1 de gener, la victòria tombà del costat del club de Mestalla. En acabar este segon partit, el Valencia organitzà en el Cine Moderno, i amb l’assistència dels jugadors dels dos equips una projecció de partits de futbol (AC Sparta-Barcelona, Valencia-Barcelona, i València-Fortuna), i el vicepresident de l’Sparta, Joseph Sikl, membre de la Federació Txeca de Futbol pronuncià una conferència sober Txecoeslovaquia i Praga, amb un gran èxit de públic i una gran ovació final.

Alarcón, el cronista esportiu de El Mercantil Valenciano, ressenyava la importància de la victòria del València sobre l’Sparta:

“La victoria del Valencia sobre el Sparta ha constituido la nota culminante de su historia deportiva; y sin duda el triunfo mayor de nuestro fútbol. La fecha de ayer constituirá sin duda la iniciación del fútbol valenciano como prestigioso valor internacional. Rindamos, pues, homenaje, a los bravos que en gloriosa gesta batieron a los colosos del fútbol europeo”.

Però em resulta més atractiu reproduir la carta que el directiu de l’Sparta envià a la directiva del Valencia en acabar els partits, amb el prec de reproduir-la a la premsa:

“Es la primera vez que he visitado Valencia. Verdaderamente estuve sorprendido de su belleza, con su clima marítimo. Aun me ha gustado más la extrema amabilidad de la gente, y particularmente la digna directiva del Valencia F.C. que nos ha distinguido con extrema atención. Nos ha sorprendido el gran entusiasmo, el elevado espíritu deportivo que hemos visto en los jugadores, en el comité y en el público. Nos hemos convencido que Valencia ha hecho un paso gigantesco en el terreno de sport, y creemos que no tardará mucho que llegarán a primera fila. Serán ustedes los más típicos representantes del fútbol español. Vuestros jugadores juegan con gran entusiasmo y voluntad, y no se puede negar que hemos descubierto en su juego una buena técnica y educación deportiva. Eso es consecuencia de un trabajo constante: la voluntad de querer llegar. Creemos que para alcanzar tan buen resultado ha contribuido mucho nuestro antiguo jugador señor Fivbr, actual entrenador del Valencia F.C., y estamos muy orgullosos de eso. Así es que no nos sabe mal que en el segundo partidos los discípulos hayan vencido a sus maestros.Tengo que dar las gracias a la directiva del Valencia F.C. por haberme dado la ocasión de cumplir la misión cultural, con la cual mi gobierno me ha encargado. La conferencia que he podido dar en el Salón del Cine Moderno para los socios del Valencia F.C. me ha satisfecho por completo. Los numerosos socios que me han distinguido con su presencia y con la seriedad con que me han escuchado es una prueba elocuente que no solamente les interesa el juego del fútbol, sino que tienen gusto para ideales más nobles y un espíritu elevado para ensanchar sus conocimientos. En una palabra: estamos encantados de Valencia, y lo sentimos en el alma no haber podido prolongar nuestra estancia en ésta; pero esperamos que esta visita estrechará los lazos de amistad que nos unen. O hemos de volver o tendremos el gusto de saludar al Valencia F.C. en Praga. Ahora son ustedes quien tienen la palabra”.


Fixeu-vos bé. No tardarem en arribar a primera fila. Un elevat esperit esportiu. Un pas de gegants en el terreny de l’esport. Uns socis amb ideals més nobles i un esperit elevat per a augmentar els seus coneixements. Un treball constant: la voluntat de voler arribar. Si jo manara un poc, només un poc, faria reproduir esta carta en la revista del club, i en lloc de noms i marques comercials, faria que en el nou camp a més a més del gloriós nom de Mestalla figurara eixe lema inseparable de tot allò que ens ha fet grans. Amistat, cordialitat, atenció i benvinguda. Treball constant: "Touha dosáhnout", la voluntat de voler arribar.


Miquel Nadal Tárrega
Soci del València CF
·

16 comentaris:

Anònim ha dit...

Gran Miquel, una nova joia de la nostra història com a club que com tantes altres ens has tret de l'oblit. Realment, coneixem tan poques coses, llevat dels típics i topics, de les nostre arrels com a entitat cívica i esportiva que dòna llàstima, per no dir vergonya, vore el poc que es fa des del club per traure-la a la llum.
Gràcies, mestre.

Josep Bosch.

$$$ ha dit...

Gr8 Blog! Gr8 Post!!! Check THIS too!!!

$$$ ha dit...

Gr8 Blog! Gr8 Post!!! Check THIS too!!!

Anònim ha dit...

Gran texte, Miquel, grácies per portarlo açi i compartir-ho amb nosaltres.

I sí, Josep, tens tota la raó del món, no puc estar mes d'acord. Però encara estem a temps.
Jo quan veig, sobre tot als clubs anglesos como cuiden fins el mínim detall la seus história y els seus protagonistes, he de reconeixer que em corroe l'enveja.

Salutacions
Jose Miguel Lavarías

kawligas ha dit...

Pot-ser el que vaig a dir no tinga trellat, però hauriem d'enviar l'enllaç al club, per a que s'adonen del que cal fer per engrandir de veritat la nostra vida com a socis i aficionats.

Anònim ha dit...

AMEN.

BT

Anònim ha dit...

KAFKA I BERLANGA.

BT

Anònim ha dit...

Algú sap si els comentaris 2 i 3 els ha escrit algú txec?

Per cert el dijous partit contra els txecs de l'Slavia.

Josep Bosch

kawligas ha dit...

Clar que si! Diu: "Check this too", que vol dir: "Xé que bo"

Anònim ha dit...

Bravo Miquel!!!

V. Chilet

Juanvcf. ha dit...

Moltes gracies Miquel, llegir artículs com este em fan donar-me conte de lo poc que conec el meu club.
Vinga.

Anònim ha dit...

Gran Miquel! Enhorabona!

FB.

Anònim ha dit...

I wish not agree on it. I regard as nice post. Specially the designation attracted me to be familiar with the intact story.

Anònim ha dit...

Nice post and this post helped me alot in my college assignement. Thanks you on your information.

Anònim ha dit...

Easily I assent to but I dream the collection should have more info then it has.

Anònim ha dit...

Easily I agree but I think the brief should have more info then it has.