divendres, 20 de novembre de 2009

El president número tretze

·
El tercer article de la sèrie publicada pel diari Levante-EMV al voltant del President del València CF durant la Guerra Civil està escrit per l'historiador i col·laborador del nostre blog Josep Bosch, qui va rescatar la figura de Josep Rodríguez Tortajada en el seu article "El presidente olvidado", publicat dins d'un estudi sobre l'esport durant l'enfrontament bèl·lic al mateix diari i, posteriorment "últimes vesprades a Mestalla".

«A lo largo de sus noventa años, la entidad de Mestalla ha tenido muchos presidentes. Todos ellos han pasado a la historia del club por unos u otros motivos, excepto uno de ellos: Josep Rodríguez Tortajada, del cual no se conoce prácticamente nada y al que la propia entidad valencianista tampoco parece reconocer».

Així començava l’article «El presidente olvidado», publicat el passat 25 de maig a este diari, la sèrie dedicada al futbol valencià durant els anys de la Guerra Civil. L’article era breu, tan sols donava algunes pinzellades de la vida i obra del president valencianista en estos tristos dies. No es podia escriure més, no hi havia cap dada que afegir ni als llibres ni a les hemeroteques. L’oblit i el temps havien borrat tot rastre del directiu i del polític Josep Rodríguez Tortajada.

Eixe matí de dilluns, la casualitat va voler que a un bar de Moncada, després d’anar al mercat, un jubilat es ficara a llegir el periòdic, i a l’arribar a la secció d’esports vera per primera vegada en la seua vida el nom de son pare associat al càrrec de President del València FC, el que tantes vegades li havia escoltat dir i que ell havia arribat a pensar que és tractava d’una invenció.

Arran la publicació d’este article la família Rodríguez Tortajada es va ficar en contacte amb mi. Primerament, per agrair-me el fet de traure a la llum la seua figura i la seua tasca durant estos tres anys. I en segon lloc, per a posar a la meua disposició una sèrie de documents que per la seua importància històrica podien ajudar a posar al lloc que es mereix a este dirigent que va combinar la gestió esportiva i política a la València lleial al Govern republicà.

I és en este punt, quan l’historiador comença a conèixer facetes no sols del dirigent esportiu i polític, sinó del Josep Rodríguez Tortajada persona. Aspectes com la seua estima per la nostra terra i la seua participació activa a diferents entitats cíviques abans de la guerra. I una vegada esta esclata, les seues gestions a favor de determinades persones, dels seus intents per salvaguardar les seues vides i bens, fins i tot enfrontant-se als qui volien prendre’s la justícia per la seua mà. La seua honradesa en la gestió dels diners públics i privats. Els seus enfrontaments davant el poderós PCE per no considerar al País Valencià d’igual manera que a Euskadi, Catalunya o Galicia en la qüestió autonòmica. I a l’acabar la guerra el patiment, les vexacions sofrides, el judici amb poques garanties d’èxit, el seu pas per la presó de Sant Miquel dels Reis, on de nou no dubta en ajudar als altres evitant la propagació d’una epidèmia de tifus. la gran quantitat de persones, funcionaris municipals i fins i tot membre de l’aristocràcia local, que testificaren al seu favor en les revisions de les seues penes, fins que el 12 de maig de 1959 finalment va quedar definitivament extingida la seua condemna. I després la seua tornada a la societat fora dels murs del presidi, els seus treballs, la seua família i sempre, sempre, sempre l’amor a un club del futbol del qui arribà a ser el president número tretze.

I com diuen els supersticiosos, eixe número no porta bona sort. Qui sap si tal vegada, eixe ha sigut el motiu pel que durant setanta anys el seu nom ha estat fora de la relació oficial de presidents de l’entitat de Mestalla.
Tal vegada, ara seria un bon moment, aprofitant el noranta aniversari del nostre club, per a fer justícia i col•locar a Josep Rodríguez Tortajada al lloc que li pertoca com a expresident del València Club de Futbol.


Josep A. Bosch Valero
Soci del València CF
Historiador
·

1 comentari:

Anònim ha dit...

Gran article Josep.

BT