divendres, 7 de gener de 2011

El que et fa créixer és la derrota

·
Una gran cita que últimament la podem llegir en un de tants claims publicitaris d'un grup financer nacional. Un bon leitmotiv per a mamprendre tots els dies i no caure en l'avorriment… volia millor dir, en la frustració.

¿Què vas a fer després d'un examen fotut, que la xiqueta (o el xiquet) de torn t'haja donat porta, que eixe tipo que no suportes pareix que tot li isca a demanar de boca, que el tema del món laboral no vaja com tots volguérem?… perquè el millor, no és tirar-se a l'alcohol (encara que moltes vegades siga el més fàcil i altres tantes no vinga res mal), el políticament correcte és respirar, prendre aire, a l'estil contraccions… un poquet de filosofia zen que està molt de modé i conyo a per totes!! Perquè per a això ho valem!!

Vaig estar uns dies per Àsia a principis de desembre, m'encanta saber que conten del meu Team a milers de quilòmetres de distància de les velles séquies del riu Túria i la veritat és que es veu o se sent poc… i els natius d'aquells països llunyans només coneixen del VCF actual perquè està en Champions, però de conéixer algun jugador cap de cap…..Molt Villa, molt Barça que pareix que siga l'equip del món, molt CR7 i molta selecció nacional… però de Soldados, Adurizs, Cesares (o Güaitas)… NS/NC...

Fot, puix sí, però no és per a morir-se. Més em fot que l'alies Cerdito que vam tindre com a President en el vídeo del 90 aniversari del VCF diga que el moment històric del nostre Club per a ell fora la presentació de la maqueta del nou estadi. De Forment ni un grà i de trellat menys encara…

A 10.000 km de València i amb unes cervessetes pel mig no m'anava a posar a explicar-li al borrachuzo del meu costat que en el meu equip un tipo se'l va fondre tot en formigó i després ens va deixar tots els socis i al club amb el cul a l'aire… no era el moment. Era el moment de dir-li que no érem ni el Madrid ni el Barça, sinó que érem molt millors que ells, que no teníem ni un dur, però érem els més rics en cor i sang i això al borrachuzo si que li molava i per un moment eixe tio comentava que en un país cridat Espanya, hi havia un equip per damunt del Madriz i el Barça, i eixe és el nostre equip.

Perquè eixos som nosaltres, els que hem de patir per a estar sempre entre el cap, els que hem de suar per a donar-li videta a este rotllo senyorial que s'està convertint la LFP, som els que no ens podem permetre perdre els punts de Mestalla, som mediterranis, amb platja i amb muntanya, amb un estil berlanguiano que ens oferix una forma de ser característica, divertida i festiva, orgullosos de saber els que som i de saber cap a on anem, som els que hem de créixer-nos davant de les derrotes, som el VCF.


Guillem Bertomeu
Soci del València CF, membre de la penya Gol Gran
·

6 comentaris:

kawligas ha dit...

D'acord amb tu, Guillem, ara no més falta que sàpiga el club cap on ha d'anar. Malauradament, sembla que no tenen ni puta idea...

Anònim ha dit...

Desgraciadament este club viu inmers en una deriva que no sabem cap on ens portarà.

Josep Bosch.

Anònim ha dit...

La teoría, quines son les nostres senyes d'identitat, qui som, tot aixó ho sabem tots menys el que deurien de saber-ho i desgraciadament son ells els que tenen que aplicar-ho.

Com diuen Kawligas i Bosch anem sense rumb i ja es massa temps aixina. I pareix que no tinga fí.

I aixó es traduix al terreny de joc. Jo no vullc guanyar la lliga tot els anys, pero tampoc vullc vore tan frequentment onze cadavers amb la nostra samarreta posada deambulant pel camp com si tal cosa.

Un saludo
Jose M. Lavarías.

Groc ha dit...

I a robar als granotes el derby.. Ja que en el altre "derby" no teniu res a fer i si no a la copa en puc remetre. Que ara mateix es el groc el que predomina en la comunitat i a les televisions a nivell nacional em puc remetre.

Anònim ha dit...

humor amarillo.

BT

kawligas ha dit...

Insuperable programa!!!