dijous, 9 de febrer de 2012

Quique Moreno. In memoriam.

·
·
A l'edat de 48 anys se'ns ha anat Quique Moreno Bellver. A molts eixe nom tal vegada no li dirà res. Però va ser jugador del València, CF. És cert, no va jugar molt, més ben poc, en les temporades en què va pertànyer en el primer equip. A penes 27 partits en les quatre temporades que va estar, sumant els seus partits oficials amb els amistosos. Amb eixos números no ha passat a la història del club, però sí que va passar a la meua història particular del València CF.

Era un lliure amb una classe i una elegància fora del normal. Deixeble avantatjat de Ricardo Arias. Li precedia fama de poc professional, dels que entrenar li agradava molt poc i molt probablement això li suposara la seua tan escassa participació com a futbolista del València.

Però va tindre el seu moment de glòria. En la nefasta temporada 82-83, mentres l'equip en la lliga anava donant tombs, directes cap a la segona divisió, a Europa la dinàmica era ben distinta. En la copa de la UEFA s'havia eliminat al Manchester United i al Banik Ostrava, no sense problemes, i en octaus de final ens havia tocat en sort el Spartak de Moscou.

L'anada a Rússia va finalitzar 0-0 amb un antològic partit de Jose Ramón Bermell, potser el millor que va fer com a porter valencianista.

Per a la tornada, entre setmana en horari vespertí, perquè es va jugar un 8 de desembre, festiu, Mestalla va registrar un gran ple. Jugant de blanc-i-negre, Solsona va avançar al València en la primera part amb un dretàs des de fora de l'àrea que va batre a Dasaev per tota l'esquadra. Un altre grandíssim gol per al record. Ja en la segona part, quan els russos xafaven l'accelerador, va arribar el moment de Quique Moreno. El seu moment. Va arrancar des de camp propi, i driblant a tot aquell que li eixia a l'encontre, davant de l'eixida del mític Dasaev li va batre per a col•locar el 2-0 i sentenciar l'eliminatòria. Eixe gol definia molt bé qui era Quique Moreno, un futbolista fi i amb una qualitat impressionant. Eixe gol és el culpable que un futbolista, la trajectòria del qual en el club no fóra ni la més brillant, ni la més destacada, passara a la meua història particular del València CF.

Valga este xicotet text per a rendir-li el meu més sincer homenatge.

DEP, Quique Moreno Bellver.


Jose Miguel Lavarías
Soci del València CF
·

4 comentaris:

Anònim ha dit...

El seu pas pel València va coincidir amb la meua época post-Kempes, totalment despenjat del equip, no recorde cap alineació seua, ni tan sols el detallas que dones, José Miguel. Tot i això DEP Quiqe Moreno

Fran

Anònim ha dit...

Suscribo las palabras de José Miguel al 100%. Recuerdo su debut, paradójicamente, contra el Sporting en marzo del 82 con sólo 18 años. Fue un partido soso que ganamos por la mínima, creo que de penalty, y cuyo único aliciente fue el debut de ese chaval que tanto se parecía a Tendillo en clase y dominio. Creo recordar que también fue titular dos semanas después en aquel maravilloso 3-0 al Barça. El gol al Spartak imborrable. Ya es casualidad que el minuto de silencio por él llegue precisamente en el partido del Sporting...equipo contra el que debutó en Mestalla. Y que esta jornada coincida con el 40 aniversario de la muerte de Vicente Peris...también a los 48...
descanse en paz.

BT

Josep Peiró ha dit...

Jo també vaig estar al camp, i el recorde com el primer partit que vaig vore a Mestalla. Increïble, màgic, inesborrable. I ja fa 30 anys. DEP

Anònim ha dit...

Aquel 3-0 al Barça, BT, yo lo recuerdo por la vuelta de honor triunfadora que se dió por el césped Núñez antes de comenzar el partido, rodeado de fotográfos. Lo nunca visto, o al menos, yo no he vuelto a ver algo similar en ningún campo de fútbol.

Un Barça que tenía prácticamente la liga ganada y que ahí, en el viejo Mestalla, empezó a perderla.

Y sí, fue titular Quique Moreno.

Un saludo
Jose Miguel Lavarías.