dijous, 19 de setembre de 2019

UNA CRIDA PER UN NOU ESCENARI DE SERVICI AL VALÈNCIA CF




La celebració al llarg de 2019 del Centenari del València CF ens ha permés rememorar la riquesa del patrimoni històric del club, la seua implicació en la societat valenciana, i l’enorme afecte i sentiment de respecte que provoca l’entitat i que va més enllà de la Comunitat Valenciana. La consecució del títol de la Copa del Rei a Sevilla va aflorar imatges impagables de felicitat i d’agraïment en el valencianisme cap a una plantilla i un cos tècnic que sempre formaran part de la nostra memòria.

Marcelino Garcia Toral i els seus col·laboradors han inoculat en este grup de jugadors els valors i el caràcter que més i millor han caracteritzat el nostre club al llarg de la seua trajectòria, recuperant una identitat històricament reconeixible per als valencianistes. Alinear este planter en la millor tradició del València, precisament l’any del Centenari, ha tingut molt de justícia històrica. 

El Centenari també ha fet possible la identificació de les moltes etapes en què el club ha hagut d’enfrontar reptes difícils: els inicis, la implantació del professionalisme, la construcció de Mestalla, les peripècies de la guerra civil, la riuada de 1957, el descens a segona divisió, la conversió de l’entitat en societat anònima esportiva, i fins i tot el complex procés de venda. 

L’orgull per la nostra història, el sentiment d’unitat, els èxits esportius, i fins i tot els moments de penalitat, ens han permés superar junts qualsevol dificultat, i han posat de manifest que per damunt dels dirigents i de la manera en què s’estructura el club des del punt de vista accionarial, l’entitat ha estat, està i estarà sempre per damunt de tots nosaltres, i té una força social que reclama respecte cap a la història i els seus aficionats, transparència en les decisions, i justificació de que estes es prenen de conformitat amb l’objectiu d’un interés col·lectiu, i no només per a la satisfacció de l’interés personal de qui ostenta la propietat accionarial. 

Que en el passat hi haja episodis semblants no justifica ni amortitza la necessitat de la crítica a una gestió actual que no està a l’altura de la història del club. Ni exigim una genètica concreta, ni puresa de sang. Nomes demanem el respecte que mereix un club de futbol, orgullós del seu patrimoni i història. El mateix respecte que forma part ja del procedir de les empreses modernes del segle XXI, que sota l’excusa de la propietat no poden actuar de manera feudal, ja que estan subjectes al compliment de regles vinculades a la competència, al servici a la societat, la bona gestió i la responsabilitat social. 

Que el futbol és un pràctica esportiva vinculada a la consecució de resultats positius no pot convertir-se en un argument que justifique qualsevol manera de procedir, si esta esdevé il·legítima en la mesura que falta al respecte cap als aficionats, els jugadors, i totes aquelles persones que des del punt de vista tècnic han liderat un projecte esportiu estable i respectat. És cert que l’actual propietat accionarial sembla justificar i consentir decisions com les viscudes amb la destitució de l’anterior tècnic del club. Però no és menys cert que eixa manera de procedir i la vinculada amb la consideració del club en els processos de compra i venda de jugadors, a distància, sense explicacions, purament discrecional, legitima també que el valencianisme inicie un nou procés. Un procés de reflexió per a que entre tots construïm un escenari diferent en la propietat del club que ha de ser nou, generós, respectuós, que encare el futur amb optimisme, i deixe ja de banda vicis del passat i la responsabilitat que tots poguérem tindre en l’actual situació. 

Més enllà del recolzament emocional que li devem a l’equip en el terreny de joc, és el moment per a que el valencianisme, amb força i determinació, amb respecte però amb fermesa, done un pas endavant i comence a treballar per eixe nou escenari de respecte i generositat, a l’altura de la responsabilitat que ens marca el Centenari que hem celebrat. 

Últimes vesprades a Mestalla fa una crida al valencianisme per a manifestar la seua determinació, i estarà al costat de totes aquelles iniciatives que treballen en eixa direcció irrenunciable: servir al València i no servir-se del València. 

Últimes vesprades a Mestalla.

1 comentari:

Unknown ha dit...

Totalment d'acord. Els valencianistes no podem mirar cap a altre costat. L'eventualitat dels resultats a curt termini no ens poden fer oblidar la trista realitat de la suïcida gestió de Meriton. Si estimes el VCF, ara cal lluitar.