dimarts, 29 de novembre del 2011

Huitanta anys i 3071 punts després

·
Hui 29 de novembre de 2011 el nostre València CF commemora el 80 aniversari de la seua primera victòria en la màxima categoria del futbol espanyol.

Quan es va crear el campionat nacional de lliga la temporada 1928-29, el València CF no va ser inclòs entre els equips que disputaren la Primera Divisió, bàsicament per no haver tingut actuacions rellevants al campionat de la Copa d’Espanya, la competició més important que es disputava fins a eixe moment. Així l’equip valencianista va jugar en la Segona Divisió, categoria en la que va militar fins la temporada 1930-31, quan l’equip de Mestalla, va aconseguir l’ascens en dura pugna amb l’Atlético de Madrid.

El primer partit jugat a Primera va ser a Barcelona contra l'Espanyol, el 22 de novembre de 1931 i finalitza amb derrota per tres gols a zero.

La primera victòria no es va fer esperar, així una setmana més tard el València FC derrotava per un contundent cinc a ú al Real Unión de Irún, amb tres gols de Navarro i altres dos de Costa. Com a nota curiosa direm que el porter de l’equip basc era Antonio “Pajarito” Emery, iaio del nostre actual entrenador.

Des d’eixa llunyana temporada 1931-32 fins a hui l’entitat valencianista ha disputat 79 temporades a l’elit del futbol estatal, aconseguit consolidar-se en la tercera posició de la classificació històrica dels clubs que han jugat a primera. Amb 3071 punts totals, després d’haver disputar 2449 partits, amb 1100 victòries, 562 empats i 787 derrotes, havent marcat 4070 gols i encaixat 3186.
Des d’ací volem fer un sentit homenatge a tots els jugadors, tècnics, directius i aficionats que han fet del nostre club un referent esportiu, social i sentimental. A tots ells gràcies.


Josep Bosch
Soci i accionista del València CF
·

14 comentaris:

Anònim ha dit...

Com sempre el blog de "Últimes..." pendent d'eixes efemérides que passaríen desapercebudes de no ser per la gent que col.labora habitualment açí.

No hi ha millor homenatge que este blog.

Gràcies per recordar-ho, professor.

Un saludo
Jose Miguel Lavarías.

Anònim ha dit...

Grande, profesor Bosch, como siempre.

De cuando los anglicismos importados de este deporte, se utilizaban. Goal, shot, freekick, match, kick-off, referee, etc

El partido lo dirigió López Espinosa del colegio Centro, las crónicas fueron: arbitraje malísimo; el arbitraje fue menos que regular; actuación deficiente con fallos garrafales, etc. Además anula un gol legal a Navarro.

Al abuelo de Emery, no lo ponían muy bien las crónicas de ese partido. Una mala tarde la tiene cualquiera.

En el Real Union de Irún, jugaba una de las estrellas del panorama nacional, Gamborena, internacional que debuto en la selección hacía 10 años. Hay que tener en cuenta que entonces se jugaban 3 o 4 partidos internacionales, y que el solo echo de estar seleccionado ya daba mucho prestigio.

Otra particular anécdota, el árbitro fue auxiliado por Bosch (¿acaso algún antepasado del profesor?), y por Milego (el que fuera primer presidente del VCF).

PEPELU.

Oxímoron ha dit...

Gràcies a tu per recordar-nos estes efemèrides!
La veritat és que durant l´última època hem accelerat moltíssim en la classificació històrica, remuntant, de fet, la rèmora de punts d´eixos primers anys en comparació amb altres equips als que també hem superat en este aspecte.
D´altra banda, no estaria malament que algun periodista li comentara l´anècdota de son iaio a Émery, seria una manera divertida de conjuntar actualitat i memòria.

kawligas ha dit...

Josep, molt bona efemèride. Ai, ai, Pajarito....

Anònim ha dit...

Eres una joia Josep...
mil gràcies per recordar-nos allò que som...

amunt!!

BT

Anònim ha dit...

Per cert, veient la foto que il.lustra el text, al peu d'eixa foto posa "La Furia Roja".

Vam jugar de roig aquell partit, no??? I com El Unión vestix de blanc i negre... curiós.

Un saludo
Jose Miguel Lavarías

Anònim ha dit...

Efectivament, eixe partit el VFC el va jugar com a local de roig, en eixa época encara no s'havia inventat ni el merchandising ni la mercadotecnia.

Josep Bosch

Anònim ha dit...

Me suena haber visto una fotografía, creo que de Iturraspe, bien entrada la década de los 40 también con ese mismo equipaje, ¿puede ser verdad o me lo he inventado?

PEPELU.

Anònim ha dit...

Hay que recordar que si bién se aludieron razones puritanas para recuperar el pantalón y medias negras, el Valencia sólo utilizó esta equipación de forma seguida durante 5 años,entre 1919 y 1924, pasando a jugar únicamente con medias negras hasta 1960. El actual uniforme carece pues de identidad histórica pues nunca se jugó con pantalón negro y medias blancas en su origen.
Magistral artículo sr Bosch.

Anònim ha dit...

Hay que recordar que si bién se aludieron razones puritanas para recuperar el pantalón y medias negras, el Valencia sólo utilizó esta equipación de forma seguida durante 5 años,entre 1919 y 1924, pasando a jugar únicamente con medias negras hasta 1960. El actual uniforme carece pues de identidad histórica pues nunca se jugó con pantalón negro y medias blancas en su origen.
Magistral artículo sr Bosch.

Anònim ha dit...

en la primera meitat del segle XX tots els equips jugaven amb pantalons i mitjons negres. senzillament perque no hi havien de cap altre color.
mai ha tingut sentit l'actual equipació del valència.
deuriem recuperar el blanc inmaculat i per a segona o tercera equipació el roig i negre que crec que ha segut el més utilitzat històricament (més que el taronja o que la senyera).
deuriem plantejar-nos açò seriosament perque al final u ja no sap amb quins colors identificar-se.

salut.
albert carda.

Anònim ha dit...

Añadiendo un dato más al interesante comentario del Sr Carda, cabe decir que incluso el Real Madrid jugó con pantalón y medias negras en sus origenes debido a esto mismo, la falta de alternativas cromáticas en aquellos inicios del siglo XX.

El club y su afición deberían reflexionar y plantearse los contínuos cambios de colores en los últimos años que dejan huérfana la cuestión identitaria.
De pequeño, recuerdo que todos decíamos tener el "corazón blanco". Y ahora? blaquinegro,naranja,tricolor...etc

Anònim ha dit...

la bandera del club habla alto y claro: es blanca.

yo ni siquiera entiendo como en todos estos años de merchandising tontorrón todavía no han sacado la camiseta granate al mercado. Podrían venderla con la etiqueta de ser la más utilizada como segunda equipación de la historia (hasta 1977 de forma abusiva, organizar al efecto una campaña de fotos antiguas que así lo confirman...en fin, esas cosas.

y que conste que vamos mejorando. Lo de Kempes por ejemplo mola.

BT

Anònim ha dit...

También el himno del club lo dice claro: "...En la capital del Túria es el Valencia qui vist de BLANC".

Creo que, en este caso, la mayoria es silenciosa por miedo a los que gritaron e impusieron en su momento.