dilluns, 30 de març de 2009

Els nostres primers campions

·
Un xicotet homenatge a les nostres desaparegudes seccions esportives


Final del Campionat de Copa d’hoquei herba, disputada a Mestalla (La Semana Gráfica, 4 d’abril de 1931)

Mestalla, enguany serà per última vegada escenari de la final del campionat de copa. Al llarg de la seua història, el nostre camp, ha sigut escenari de moltes finals de futbol: 1926, 1929, 1936, 1990, 1993, 1998 i l’última l’any 2000.

El que ja no es tan conegut és el fet que també el nostre estadi ha sigut escenari de finals d’altres disciplines esportives.

Per altra part, segurament, si preguntem a quansevol dels nostres aficionats per quin va ser el primer títol nacional guanyat pel nostre club, tots diran sense dubtar que la Copa de l’any 1941, guanyada pels: Pío, Alvaro, Juan Ramón, Sierra, Bertolí, Lelé, i la “Elèctrica” dels Epi, Amadeo, Mundo, Asensi i Gorostiza.

I tindrien raó, si parlarem de futbol. Però, afortunadament, fins al temps del “València campió” de Paco Roig, el nostre club contava amb diferents seccions esportives que trobaven caliu baix les ales del rat penat.

Precisament, una d’estes seccions va ser la primera en aconseguir per a la nostra entitat un Campionat d’Espanya, l’any 1931 i davant un dels nostres grans rivals esportius: el FC Barcelona. La secció no era altra que la d’hoquei herba, creada pocs anys després de la fundació del club.

Eixe any, després d’una brillant temporada, el nostre equip es va classificar per a jugar la final del campionat d’Espanya, que es va disputar a Mestalla el dia 29 de març.

A la premsa de l’època podem llegir la següent crònica:

La final del campeonato de España de hockey fué una cosa soberbia. ¡Palabra que no sospechábamos que el Valencia H.C. jugara tanto!”. (La Semana Gráfica, 4 d’abril de 1931).

El partit finalitzà amb empat a un gol. Uns dies més tard, el partit es va repetir a Borriana. Millor dit hauria d’haver-se jugat, ja que l’equip català no es presentà al·legant que al ser entre setmana els seus jugadors no podien desplaçar-se per la seua condició d’amateurs.

Este fet, provoca un allau de reaccions i sancions per part de la Federació Espanyola d’Hoquei, i la decisió d’otorgar-li el títol al nostre equip, convertint-lo en el primer equip valencià que guanyava un campionat esportiu a nivell estatal.

Desgraciadament, hui possiblement ningú recordarà esta gran fita esportiva i segurament este fet serà desconegut fins i tot per al propi club.

Així que, modestament, aprofite este blog per rendir, amb estes breus línies, un xicotet homenatge a tots els nostres esportistes que han quedat en l’oblit i als qui el pas del temps ha esborrat els seus èxits.

A tots ells: Gràcies per fer del nostre club un gran entre els grans.


Josep Bosch
Soci del València CF

http://www.rfeh.com/web/rfeh/historia/palmares_clubes/coparey.htm

·

5 comentaris:

Anònim ha dit...

Moltes Gràcies Josep.

Fantàstica troballa.

BT

Anònim ha dit...

Emocionant. Llàstima de les seccions esportives que desaparegueren, deien, per fer més gran l'equipo de futbol i, al remat, mira on estem.

Toni.

kawligas ha dit...

Les seccions esportives desaparegueren, com quasi tot en els últims anys del nostre club, per demagògia pura i dura. I així ens va...

Anònim ha dit...

Excel·lent Josep, quina gran història.

Tal vegada no siga el millor moment (per les dificultats econòmiques actuals), però el VCF podria plantejar-se tornar a fer seccions esportives. Hi ha molts clubs dels esports malanomenats minoritaris que lluiten per sobreviure i que amb una insignificant part del pressupost total del VCF podrien funcionar.

Conforme ens apropem al centenari s'hauria de plantejar esta posibilitat, que no deixaria de ser un homentage als pilars fundacionals del VFC.

V. Chilet

Anònim ha dit...

La veritat és que resulta increible tot el que encara es desconeix de la nostra història. I per a desgràcia, el València com a club tampoc facilita massa la tasca investigadora. A diferència d'altres entitats esportives que al seu si tenen fins i tot centres d'estudis i d'investigació.
Esperem temps millors i major consciència del que som i representem per a la nostra societat.

Josep Bosch