dimecres, 7 de març de 2012

El ser valencianista

·
·
Açò de ser valencianista i que no t'agrade especialment el futbol, no t'enrecordes mai d'un resultat ni d'una alineació, fins i tot t'avorrixques com un panoli partit rere partit… puix no ha de ser molt de rebut… o si? No deixar d'assistir a Mestalla, no deixar d'indignar-te amb resultats o declaracions, no deixar d'interessar-te per la imatge pública del teu club, no deixar de voler que vinguen els millors jugadors al teu equip… ja és més normal… no?

Encara i tot, que sàpies tot el teu currículum de trofeus que el VCF a aconseguit al llarg de la seua història, que t'indignes quan no ocupa el lloc a la taula que li correspon, que ho dones tot als partits fonamentals –siga per la competició o per l'enfrontament amb el pèrfid Madrid-… és suficient per a considerar-se un bon valencianista? Fins i tot gastar-te els diners en viure en primera fila totes i cadascuna de les finals que hem jugat o renovant els passes sempre o sempre…

Reivindique des d'ací una condició de seguidor, mai de la vida “hincha” o “hooligan”… més be “fan”… potser diferent, però de bon tros vàlida i sentida. Aquell que no escolta les tertúlies de ràdio incendiàries ni els programes de televisió minorista especialitzada (és un dir, clar…) però s'enfada quan el nostre club no rep el tractament que li pertoca, per història i categoria, o s'indigna quan l'arbitratge és profusament contrari als nostres drets i interessos… o contesta les campanyes periodístiques de la Meseta freda i tèrbola…

Jo no tinc cap samarreta de l'equip, però no les deixe de regalar a família i amics… Mai combregue amb els entrenadors que tenim, però vullc que siguen ferms i es facen respectar… Critique la gestió del club pels seus estaments oficials, des de fa massa anys, però em rebel•le quan no som considerats uns “grans”… I m'agrada pensar que tenim una trajectòria esportiva èpica la qual vullc siga coneguda per tots…

Es pot ser nacionalista sense centrar-se a soles en la llengua, es pot ser demòcrata sense anar a votar, es pot ser progressista sense ser catalanista, es pot ser seguidor del VCF d'una altra manera… vivint el teu club de futbol com una senya d'identitat definidora i fonamental de la teua terra i la teua gent, sent el millor aparador exterior de la teua ciutat i la teua comunitat, i per supost sent l'equip del teu cor i la teua ànima… per les raons que siguen, ni més ni menys! Amunt.


Lluís Bertomeu Torner
Soci del València CF
·

6 comentaris:

Anònim ha dit...

Tranquil, Lluís, jo tampoc em recorde de les alineacions....
Bon article, xé!

Fran

Anònim ha dit...

La passió cadascu la viu com vol, no hi ha cap decàleg del bon valencianista a seguir, i no per això som més o menys valencianistes.
Jo tampoc entenc perquè sóc tant del València, i això que m'avorrisc en molts partits. No adore jugadors ni entrenadors, ni tampoc he tingut mai cap camiseta del València, jo només vull veure al meu equip guanyar, em dóna igual com.
Articule que remou els fonaments de la passió valencianista.
-Pare, perquè som del Valencia?.
PEPELU.

Anònim ha dit...

Ché, Lluís! Quina barbaritat el ser valencianista única i exclusivament per ser soci i seguidor d'una SOCIETAT ANÓNIMA DEPORTIVA, no? Com si la valenciania no tinguera més equips!! Què collons passa? Que el Llevant ès de la "pèrfida MESETA"!!!

Anònim ha dit...

Es pot ser valencianista de barra i GIN&TONIC??

Anònim ha dit...

El Sentiment va per dins, clar que sí! no fa falta ser un erudit, el que diga Lluis va a misa

signat: consensador

Anònim ha dit...

El València es un sentiment i com a tal cadascú el viú com li dona la gana.

El mes important es no perdre mai eixe sentiment.

Salutacions
Jose Miguel Lavarías