dimecres, 12 d’agost de 2009

Ultimes vesprades a Mestalla: any 2

·
Corria el mes de juliol del 2008, els meus intents de concertar una cita amb Miquel Nadal anaven de l'infructuós a l'impossible. Sóc conscient dels meus privilegis en matèria vacacional i no espere que la resta dels mortals els compartisquen, per la qual cosa la possibilitat, cada vegada més remota, de quedar amb Miquel per a parlar del nostre València CF i comentar el seu excel·lent llibre sobre el naixement i desenrotllament dels esports en la ciutat de València, va adquirir la naturalesa de quimera. Va ser llavors, en una telefonada impertinent feta des del soterrani de ma casa, interrompent una reunió de treball, quan em va dir, potser com a única possibilitat de tindre un contacte més personal amb mi: “hem obert un blog”. Em va donar l'adreça i vaig prendre la determinació de no molestar-li més. Des d'ací beneïsc aquell dia. Vaig tindre el plaer de conéixer-lo sis mesos després, entorn d'una bé servida taula nadalenca, i junt amb altres contertulians i comensals, posar cara a molts dels noms que, periòdicament, publiquen els seus escrits en este blog.

Es complix un any de la creació d'este espai, per a mi ja imprescindible. Imprescindible per a entendre la història del nostre club des d'una perspectiva diferent de la meteòrica i enganyosa actualitat futbolística. Eixa que repudia qualsevol resultat advers i, al mateix temps, glorifica pírriques gestes. Des de la meua contribució escrita i per mitjà de la lectura de les aportacions dels altres col·laboradors he descobert a un grapat d'irreductibles valencianistes, orgullosos i entregats a la causa de dignificar l'amor per uns colors i situar-los a l'altura de la gestació i desenrotllament d'una verdadera cultura de club.

Les vicissituds que el nostre club està travessant en l'últim any fan que el que va nàixer amb aspiració de despedida haja de mantindre la posa un poc més. Com en aquelles fotos on l'exposició passava dels deu minuts i els fotografiats havien de mantindre's quiets per a impressionar la placa i que la foto no isquera moguda. Alguna cosa així estem obligats a fer amb este blog. Seria bo senyal que enguany fóra l'últim, però qui ens ho garantix? És per açò que cal aprofitar el fet que la nostra presència cibernètica es prolongue. Escriguem, llegim i comentem. És la nostra aportació, minúscula, a la comprensió de la grandesa d'este club que portem dins, inoculat com una teràpia gènica d'última generació en els temps difusos i memorables de la nostra infància.

Per a acabar, una xicoteta anècdota: tinc un veí de seient amb el que acostume a coincidir en les apreciacions futbolístiques. D'edats semblants (potser ell siga un poc més jove, uns cinc anys, posem), vaig intuir que tal volta li agradaria seguir el blog i en el millor dels casos, animar-se amb algun comentari. Li vaig dir: “visita el blog de Mestalla, s'escriu sobre futbol, sobre el València clar, t'agradarà”. Van passar dos setmanes i vam tornar a veure'ns a Mestalla. A banda de comentar l'alineació i discrepar ambdós del que Unai Emery va decidir per a la banda dreta, em va dir: “vaig visitar la pàgina del blog. Fotre, això no és només futbol, pareix un blog literari”. Que no se'm prenga per presumptuós, però ho vaig considerar un complit. Si llegir sobre futbol, sobretot en la premsa esportiva, és sovint una experiència plana i vàcua, poder fer-ho amb el valor afegit de la literatura suposa la troballa d'un xicotet oasi de què tots podem disfrutar. D'això va este blog no?


Francisco García
Soci del València CF
·

8 comentaris:

Anònim ha dit...

Tengo la sensación de que el blog ha superado nuestras propias expectativas. Ahora bien, en este segundo año habrá que mantener el nivel y ampliar, si es posible, la cuota de participantes.

Temas a tratar: el centenario de Luis Casanova, la riada del 57, el 50 aniversario del homenaje a Puchades...et, etc

felicidades a todos.

BT

Valent ha dit...

Felicitats. M'encanta este blog i la idea me pareix genial i digna de lloar. Continueu aixina.

El VCF deuria de tindre més en compte la seua pròpia historia.. es tira en falta un arxiu històric, un fons documental.. un museu... o inclús una wikipedia exclusiva sobre l'historia del club. Ahi deixe algun fil per a que algú tire d'ell.

Anònim ha dit...

Felicitats a tots: Als habituals i als eventuals, als qui escriuen i als que lligen, als qui ens feliciten i als qui ens ignoren, als valencianistes i als qui no ho són.
A tots gràcies, per fer d'este blog una de les referències per als qui tenim més interessos que el simple dia a dia del nostre benvolgut club.

Una salutació a tots i...
¡¡¡ AMUNT VALÈNCIA!!!.

Josep Bosch

Lobo ha dit...

Este es sin duda el mejor blog a la luna del Valencia CF, historia valencianista llena de emotividad y con una calidad en los escritos casi literaria, o sin casi. Felicidades, seguid así!

Y por cierto, suscribo completamente el comunicado del club 1919 al respecto de la ampliación de capital.

Oxímoron ha dit...

Vull adherir-me també a les felicitacions i a este necessari exercici de metamestallisme.
Per cert, molt bones les idees de Valent; algunes son vells anhels i inclús afegeix alguna més novedosa.
Salutacions i avant!

Anònim ha dit...

Enhorabona. Sempre enhorabona per als impulsors del blog i de tots les iniciatives que, d'una o altra manera, ens fan recobrar la tan necessària memòria.

José Ricardo March

Anònim ha dit...

Con tu permiso, te re-cito:

"Des de la meua contribució escrita i per mitjà de la lectura de les aportacions dels altres col·laboradors he descobert a un grapat d'irreductibles valencianistes, orgullosos i entregats a la causa de dignificar l'amor per uns colors i situar-los a l'altura de la gestació i desenrotllament d'una verdadera cultura de club."

Saludos y, como siempre, Amunt.

Sergi Calvo

pepv ha dit...

M`agradaria saber si de tant en tant es junteu per a xarrar en directe. Acabe de descobrir el
bloc ,ahir dia 12 de Novembre i estic alucinat. Vos pregue em mantingau ben informat.