·
Als pocs mesos d'iniciada la guerra, la Federació Espanyola de Futbol, confiscada per “personas inequívocamente afectas al régimen establecido y a la política del Frente Popular”, va decidir la suspensió de totes les seues competicions. Deixant, en mans de les diferents federacions territorials l'organització dels campionats regionals o interregionals. Per la seua banda, la Federació Valenciana va ser confiscada els sindicats UGT i CNT.
Diverses varen ser les opcions que es varen plantejar per a poder continuar amb les competicions futbolístiques. Cronològicament, estes foren les competicions que es van disputar:
Campionat Superregional.
Esta competició va ser la primera a disputar-se en les nostres terres després d'iniciada la guerra, es va jugar entre octubre i desembre de 1936. A pesar d'això, ja va estar plena d'incidents i de dificultats, que van impossibilitar el desenvolupament normal del campionat. Estes anomalies, d'altra banda, van ser la tònica habitual de totes i cada una de les competicions disputades durant els tres anys del conflicte.
Els equips participants foren els següents: València, Llevant, Gimnàstic, Hèrcules, Múrcia i Cartagena.
El campionat va concloure amb la victòria del club de Mestalla.
Lliga del Mediterrani o Lliga Catalunya- València.
Els equips valencians i catalans, després dels seus respectius campionats territorials, van jugar una competició davall la doble denominació de “Lliga del Mediterrani” o “Lliga Catalunya-València”.
Esta segona denominació, deixa bé a les clares els límits territorials de la mateixa, la qual en cap moment va tindre el caràcter de competició nacional. De fet, el seu format i la composició dels equips pertanyents a diferents categories del futbol nacional recorden més a un campionat com el Superregional que al Campionat Nacional de Lliga.
Anunci en premsa del partit de la 12a jornada de la Lliga del Mediterrani, disputada el 18 d'abril de 1937.
La possibilitat de crear una competició entre estes dos federacions encara en eixos moments allunyades del front de batalla, es va plantejar al poc d'iniciada la guerra.
Els equips que participaren foren: FC Barcelona, CD Espanyol, València FC, Llevant FC, Gimnàstic FC, Granollers, Girona i l'Athletic de Castelló.
La competició, va començar el 31 de gener de 1936 i va finalitzar el 2 de maig de 1937. Durant les catorze jornades de la competició les plantilles dels equips van patir moltes modificacions degut a les circumstàncies de la guerra.
Esta competició va ser guanyada pel FC Barcelona i no va poder tornar a disputar-se les temporades següents.
Copa de l'Espanya Lliure, Trofeu President de la República.
Acabada la “Lliga del Mediterrani”, es va plantejar la disputa d’un nou torneig en què participarien els quatre primers equips classificats. Així es creà un nou campionat la “Copa de la España Libre. Trofeo Presidente de la República”. El Barça va renunciar per a poder realitzar una gira per l'estranger. En el seu lloc va ser inscrit el Llevant, que havia quedat en quinta posició.
Este campionat, no es va jugar amb el format coper d'eliminatòries a doble partit, es va disputar com una lligueta a doble volta, classificant-se els dos primers per a una final.
Llevant i València van jugar la final el 18 de juliol de 1937 en el camp de l'Espanyol. A pesar de l'opinió d'ambdós equips que preferien disputar-se este títol en la nostra ciutat.
La final va acabar amb el triomf del Llevant FC, per un tant a zero.
Copa de l’Espanya Lliure. Trofeu President de la República.
Campionat Regional.
Es va disputar este torneig entre el València, Llevant, Gimnàstic i Sueca FC.
L'equip de la Ribera, va ser triat per a participar en este torneig per les seues bones actuacions al campionat Amateur, on va ser campió del grup sud i subcampió regional, per darrere de l'equip del València, la temporada 1936 -37.
La dinàmica de la guerra va fer que els equips hagueren perdut bona part del potencial de les seues plantilles.
Les dificultats van fer que el Sueca, es retirara abans de la conclusió del torneig.
Campionat “Promoció Lliga Catalunya – València”.
Organitzat per la Federació Valenciana de Clubs, es va disputar un torneig entre els tres equips més importants de la ciutat. Es va jugar entre gener i març de 1938.
El campionat tenia com a finalitat determinar que dos equips valencians participarien en una nova edició, més reduïda de la lliga Catalunya – València. A la fi, esta lliga no es va poder realitzar per les circumstàncies del conflicte bèl·lic, ja que cada vegada eren més difícils les comunicacions entre el nostre territori i el català.
Este va ser l'últim campionat futbolístic disputat a València fins al final de la guerra.
Josep Bosch
Soci del València CF
·
Als pocs mesos d'iniciada la guerra, la Federació Espanyola de Futbol, confiscada per “personas inequívocamente afectas al régimen establecido y a la política del Frente Popular”, va decidir la suspensió de totes les seues competicions. Deixant, en mans de les diferents federacions territorials l'organització dels campionats regionals o interregionals. Per la seua banda, la Federació Valenciana va ser confiscada els sindicats UGT i CNT.Diverses varen ser les opcions que es varen plantejar per a poder continuar amb les competicions futbolístiques. Cronològicament, estes foren les competicions que es van disputar:
Campionat Superregional.
Esta competició va ser la primera a disputar-se en les nostres terres després d'iniciada la guerra, es va jugar entre octubre i desembre de 1936. A pesar d'això, ja va estar plena d'incidents i de dificultats, que van impossibilitar el desenvolupament normal del campionat. Estes anomalies, d'altra banda, van ser la tònica habitual de totes i cada una de les competicions disputades durant els tres anys del conflicte.
Els equips participants foren els següents: València, Llevant, Gimnàstic, Hèrcules, Múrcia i Cartagena.
El campionat va concloure amb la victòria del club de Mestalla.
Lliga del Mediterrani o Lliga Catalunya- València.
Els equips valencians i catalans, després dels seus respectius campionats territorials, van jugar una competició davall la doble denominació de “Lliga del Mediterrani” o “Lliga Catalunya-València”.
Esta segona denominació, deixa bé a les clares els límits territorials de la mateixa, la qual en cap moment va tindre el caràcter de competició nacional. De fet, el seu format i la composició dels equips pertanyents a diferents categories del futbol nacional recorden més a un campionat com el Superregional que al Campionat Nacional de Lliga.
Anunci en premsa del partit de la 12a jornada de la Lliga del Mediterrani, disputada el 18 d'abril de 1937.La possibilitat de crear una competició entre estes dos federacions encara en eixos moments allunyades del front de batalla, es va plantejar al poc d'iniciada la guerra.
Els equips que participaren foren: FC Barcelona, CD Espanyol, València FC, Llevant FC, Gimnàstic FC, Granollers, Girona i l'Athletic de Castelló.
La competició, va començar el 31 de gener de 1936 i va finalitzar el 2 de maig de 1937. Durant les catorze jornades de la competició les plantilles dels equips van patir moltes modificacions degut a les circumstàncies de la guerra.
Esta competició va ser guanyada pel FC Barcelona i no va poder tornar a disputar-se les temporades següents.
Simón Lecue, jugador internacional del Madrid CF, va jugar la durant la guerra amb el València, equip al què tornaria anys més tard.
Copa de l'Espanya Lliure, Trofeu President de la República.
Acabada la “Lliga del Mediterrani”, es va plantejar la disputa d’un nou torneig en què participarien els quatre primers equips classificats. Així es creà un nou campionat la “Copa de la España Libre. Trofeo Presidente de la República”. El Barça va renunciar per a poder realitzar una gira per l'estranger. En el seu lloc va ser inscrit el Llevant, que havia quedat en quinta posició.
Este campionat, no es va jugar amb el format coper d'eliminatòries a doble partit, es va disputar com una lligueta a doble volta, classificant-se els dos primers per a una final.
Llevant i València van jugar la final el 18 de juliol de 1937 en el camp de l'Espanyol. A pesar de l'opinió d'ambdós equips que preferien disputar-se este títol en la nostra ciutat.
La final va acabar amb el triomf del Llevant FC, per un tant a zero.
Copa de l’Espanya Lliure. Trofeu President de la República.Campionat Regional.
Es va disputar este torneig entre el València, Llevant, Gimnàstic i Sueca FC.
L'equip de la Ribera, va ser triat per a participar en este torneig per les seues bones actuacions al campionat Amateur, on va ser campió del grup sud i subcampió regional, per darrere de l'equip del València, la temporada 1936 -37.
La dinàmica de la guerra va fer que els equips hagueren perdut bona part del potencial de les seues plantilles.
Les dificultats van fer que el Sueca, es retirara abans de la conclusió del torneig.
Campionat “Promoció Lliga Catalunya – València”.
Organitzat per la Federació Valenciana de Clubs, es va disputar un torneig entre els tres equips més importants de la ciutat. Es va jugar entre gener i març de 1938.
El campionat tenia com a finalitat determinar que dos equips valencians participarien en una nova edició, més reduïda de la lliga Catalunya – València. A la fi, esta lliga no es va poder realitzar per les circumstàncies del conflicte bèl·lic, ja que cada vegada eren més difícils les comunicacions entre el nostre territori i el català.
Este va ser l'últim campionat futbolístic disputat a València fins al final de la guerra.
Josep Bosch
Soci del València CF
Entrades
2 comentaris:
Suposu que la copa de 1937 que reclama el Llevant, es la que ara mateix la Federació Espanyola no dona per válida, oi?
Crec que no s'ha fet justicia amb certs equips durant la guerra civil, i ara tot i estar posicionats en favor dels equips se'ls segueix negant aquest tracte. Em sembla una vergonya.
M'agradaria fer un intercambi dels links d'ambdós blogs, si hi estás interessat.
Salutacions!
Hola amic, la veritat és que després d'haver estudiat amb molt de deteniment el cas, la conclusió a la que he arribat és que els titols jugats durant este període han de ser reconeguts com a campionats. Ara bé, el que no es pot fer és homologar-los a cap de les competicions jugades abans i després de la guerra per moltes raons. I tal vegada, la primera i més important de totes, és que ni tan sols en el moment es varen disputar varen tindre la consideració de campionats "nacionals". Sempre i a la pròpia cartelleria dels partits es pot observar, es parla en el cas de la lliga del Mediterrani com a tal o com a lliga Catalunya-València i en cap moment es fa referència a Campionat Nacional de Lliga ni res per l'estil.
Amb tot, estos campionats han de tindre el seu reconeixement pel que són i pel que representaren. Per tant, en el palmarés del Llevant i del Barça han de figurar estos dos trofeus.
Una salutació.
Josep Bosch
Publica un comentari a l'entrada