Qualsevol organització té una sèrie de valors forjats durant la seua tradició de fer o no fer. Aquests valors són línies generals d'èxit i de fracàs, fronteres i comportaments, personalitats i actituds que construeixen l'ànima d'un equip de futbol.
L'exemple més bàsic de valors futbolístic podria ser el Barça ("més que un club") però també en termes més ideològics podria ser el St Pauli alemany. O també l'Atlètic de Bilbao. Tots els equips tenen ànima i personalitat pròpia com a col·lectiu humà i com a equip.
Els valencianistes hauríem de reflexionar sobre el nostre DAFO però especialment hem de conèixer les nostres columnes vertebrals, aquelles cordes de les quals no ens podem ni devem desnugar. No he llegit mai un debat ampli sobre este tema. I "Últimes vesprades..." sembla el lloc idoni.
Jo alguna cosa he reflexionat sobre el tema. Sé que en temps d'austeritat, serietat i rigor al València li ha anat millor. Sé que ens funciona millor el trellat que el capità moro de "això ho pague jo" perquè al final el capità no paga i paguem vostés i jo. Sé que la discreció ens funciona millor que la parloteria. I em fa l'efecte que el sacrifici i el treball humil ens funciona molt millor que les expectatives desmesurades d'una afició massa aficionada a somniar. Els valencianistes hem de saber qui som, tindre l'autoestima en el lloc adequat, ni molt amunt ni molt avall. Som el tercer equip d'Espanya. El primer de la segona lliga. El que és capaç de sorprendre quan la polarització tensionada Barça-Madrid falla i entrem en la primera lliga. Les expectatives mal plantejades generen frustració. La grandilocuència de grans estadis pròpies de megalòmans egipcis que només saben construir temples funeraris no ens ha funcionat mai. Ans al contrari ens condueixen per camins de patiment i refundació. Una autoconcepció correcta és una font de felicitat enorme. I el futbol es això, la font d'una felicitat fictícia i efímera sobre la que construir estats d'ànims alterats. És la vida en definitiva.
Si som humils, discrets, treballadors, pensadors i fetadors, si tenim trellat, si sabem què volem i qui som, tindrem una vida futbolística plena de satisfacció. I això no està renyit ni amb l'ambició ni amb l'alegria.
I si vostés pensen que només parle sobre el que passa fora del camp estan equivocats. Sobre la gespa també tenim personalitat. Exactament la mateixa que tenim fora. Podeu revisar la història i ho comprovareu. Els Valències que han jugat amb determinats valors han destacat i han deixat petjada. I els altres, han deixat... no han deixat res.
Segur que vostés troben més valors que ens aporten valor. Ara necessitem dirigents que tinguen el valor de posar-los en valor.
Carles López Cerezuela
Aficionat del València CF
·
L'exemple més bàsic de valors futbolístic podria ser el Barça ("més que un club") però també en termes més ideològics podria ser el St Pauli alemany. O també l'Atlètic de Bilbao. Tots els equips tenen ànima i personalitat pròpia com a col·lectiu humà i com a equip.
Els valencianistes hauríem de reflexionar sobre el nostre DAFO però especialment hem de conèixer les nostres columnes vertebrals, aquelles cordes de les quals no ens podem ni devem desnugar. No he llegit mai un debat ampli sobre este tema. I "Últimes vesprades..." sembla el lloc idoni.
Jo alguna cosa he reflexionat sobre el tema. Sé que en temps d'austeritat, serietat i rigor al València li ha anat millor. Sé que ens funciona millor el trellat que el capità moro de "això ho pague jo" perquè al final el capità no paga i paguem vostés i jo. Sé que la discreció ens funciona millor que la parloteria. I em fa l'efecte que el sacrifici i el treball humil ens funciona molt millor que les expectatives desmesurades d'una afició massa aficionada a somniar. Els valencianistes hem de saber qui som, tindre l'autoestima en el lloc adequat, ni molt amunt ni molt avall. Som el tercer equip d'Espanya. El primer de la segona lliga. El que és capaç de sorprendre quan la polarització tensionada Barça-Madrid falla i entrem en la primera lliga. Les expectatives mal plantejades generen frustració. La grandilocuència de grans estadis pròpies de megalòmans egipcis que només saben construir temples funeraris no ens ha funcionat mai. Ans al contrari ens condueixen per camins de patiment i refundació. Una autoconcepció correcta és una font de felicitat enorme. I el futbol es això, la font d'una felicitat fictícia i efímera sobre la que construir estats d'ànims alterats. És la vida en definitiva.
Si som humils, discrets, treballadors, pensadors i fetadors, si tenim trellat, si sabem què volem i qui som, tindrem una vida futbolística plena de satisfacció. I això no està renyit ni amb l'ambició ni amb l'alegria.
I si vostés pensen que només parle sobre el que passa fora del camp estan equivocats. Sobre la gespa també tenim personalitat. Exactament la mateixa que tenim fora. Podeu revisar la història i ho comprovareu. Els Valències que han jugat amb determinats valors han destacat i han deixat petjada. I els altres, han deixat... no han deixat res.
Segur que vostés troben més valors que ens aporten valor. Ara necessitem dirigents que tinguen el valor de posar-los en valor.
Carles López Cerezuela
Aficionat del València CF
·
Entrades
