Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Levante FC. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Levante FC. Mostrar tots els missatges

dimarts, 21 de maig del 2013

Crònica de la inauguracío de Mestalla de "La Jornada Deportiva" del 25/05/1923

·
·
Inauguración Campo de Mestalla. 20 Mayo 1923. Valencia FC 1 - Levante FC 0

Valencia FC: Ibáñez, Tarín, Reverter, Montes, Gascó, Piñol, Estevan, Porcal, Rino, Peral y Cordellat.

FC Levante: Martínez, Dasí, Pallás, Pérez, Costa, Mancha, Sanchis, Puig,  Canals, Sotillos y Ricart.

Gol: Arturo Montes, min. 9

La creciente afición valenciana exigía un campo grande y los directivos del Valencia FC, venciendo los obstáculos que para la construcción de campos se presentan en esta tierra, donde la propiedad está tan repartida han podido comprar y construir un grande campo en donde el Valencia FC se entrenará, jugará y se preparará para luchar con los equipos de más valía española, y el próximo año ser la sorpresa del Campeonato nacional, el deporte valenciano.

El partido inaugural sirvió para aliviar la apurada situación de la caja de la Asociación Valenciana de Caridad y los deportistas y aficionados valencianos desinteresadamente hicieron grande el acto, llenando las amplísimas tribunas y los equipiers jugando con todo entusiasmo.

Mucho antes de la hora anunciada los alrededores del campo se vieron animadísimos y en las taquillas largas colas agotaron el papel.

Después de bendecido el campo, el alcalde de Valencia, señor Artal, lanzó el kik off y a continuación los primeros equipos del Levante y Valencia se emplearon a fondo en busca de la victoria.

En los primeros pases vimos cómo Montes no podía actuar por resentirse aún de la última lesión sufrida; pero no obstante el partido era con un fin benéfico y el delantero centro del Valencia hizo un esfuerzo para terminarlo.

En una entrada de Montes, acosado por la defensa levantina, se corrió hacia un extremo desde donde centró bombeado a la misma meta del Levante y al intentar Martínez desviar el balón resbaló éste de las manos y se coló el único gol de la tarde.

En la segunda parte el juego se hizo duro y no cortando el referee las jugadas peligrosas, temimos que entre el público se produjesen algunos incidentes dada la rivalidad y pasión existente entre los equipos que luchaban.

Desgraciadamente se confirmaron nuestros temores, y en penalty contra el Levante, el cual creyó injusto se retiraron del campo, quedando los papsionados discutiendo acaloradamente por lo que intervino la fuerza pública.

Pasados algunos minutos, salieron nuevamente los levantinos con sólo diez jugadores, terminando el partido en estas condiciones, sin que se variase el marcador ni tuviésemos ocasión de ovacionarles.

El nuevo campo mide su terreno de juego 102 metros de largo por 68 de ancho rodeado todo de tribunas, las que se calcula para doce mil espectadores.


Últimes vesprades a Mestalla
ultimesvespradesaMestalla.blogspot.com
·

dimecres, 9 de setembre del 2009

El centenari

·
Montes marcant un dels dos gols que anotà en un Gimnàstic FC 0- València FC 2 de l'any 1926 al Camp de Vallejo.

Escric estes línies amb la necessitat de que algú puga ajudar-me. Acabe d’eixir de declarar davant el jutge per entrar a una propietat que, segons ell no és meua, encara que allí es on tinc un bon troç del meu cor i la meua memòria està plena del seus records.

Vos jure que mai havia fet una cosa com la que vaig fer ahir. Espere que es fiqueu en la meua pell, i no em jutgeu per que de ben segur que vosaltres haguereu fet el mateix.

Ahir a la nit vaig eixir de sopar amb els amics. Després, recorde que anarem a prendre una copeta o tal vegada més d’una, no ho se.

El càs, és que quan tornava cap al meu cotxe, al passar per una de les portes de Mestalla de l’Avinguda de Suècia, la vaig vore mig oberta. Ja era tard i ahir a la nit no hi va haver partit. Sense voler, vaig fer algo del que no m’arrepenteix, encara que segons la policia i el jutge de guardia pot ser catalogat com a delicte.

Com estava contant-vos, vaig entrar i em va sorprendre que no era l’ùnic que estava al camp, encara que la vestimenta del públic no era l’habitual: homes amb "canotiers", xiquets amb pantaló curt, moltes gorres, bruses, espardenyes i algun que altre pedàs en la roba.

Sobre l’herba vint i dos jugadors: Blanquinegres i blaugranes, valencianistes i gimnastiquistes, el València i el Gimnàstic.

A les grades un gran ambient, l’afició dividida. Els dos clubs de la "ciutat" cara a cara. El motiu de tanta espectació no era altre que el partit del centenari. Ahir, el Gimnàstic FC, el nostre gran rival capitalí, complia cent anys. A les grades, hi havia qui havia estat esperant este partit des del 1939.

Entre els nostres jugadors, els millors entre els millors, dels anys vint i trenta: Cano, Cubells, Montes, "Marinet", Rino, Costa, Conde, Pasarín... entrenats pel txec Anton Fivber, i a la seua ombra Luis Colina, sempre atent a tot el que passava.

Els dels Gimnàstic tampoc es quedaven arrere: Civera, Cervelló, Ventura, Armet, Boro i per damunt de tots ells el gran Enrique Molina, qui va jugar mitja part en cada equip. Ja que, encara que triomfa com a valencianista, en una ocasió com esta no podia oblidar el seus origens i... vaja com jugà.

Per a que no faltara cap ingredient l’arbitre, com no podia ser d’altra manera, va ser el senyor Milego, d’esta forma en cas de derrota els gimnastiquistes sempre podriem tirar-li a ell la culpa. Per alguna cosa era, a banda d’arbitre, fundador del club de Mestalla.

I ara, es preguntareu ¿Per què a Mestalla? La resposta, és ben senzilla, al Gimnàstic ja no li queden referents: ni el camp del Patronat, transformat en centre comercial, ni l’Stadium del riu, convertit en jardí urbà, ni tan sols Vallejo ha pogut sobreviure. D’estos primers anys gloriosos del futbol valencià sols queda Mestalla, i desgraciadament, no per molt de temps.

El resultat no vos el diré, si el voleu saber, haureu d’anar al judici i explicar-li al jutge, que vosaltres, en el meu cas haguereu fet el mateix i que una ocasió com esta sols passa una nit cada cent anys.

Josep Bosch.
Soci del València CF
·