En estes hores es fa difícil parlar de la figura de Jaume Ortí, de tots es coneguda la seua trajectòria al capdavant del nostre València CF. Tots recordem la primera lliga guanyada després de tants anys, la magnífica temporada del doblet amb altra lliga i la copa de la UEFA, el triomf a la Supercopa europea disputada a Mònaco (amb la desternillant anècdota que protagonitzares amb el príncep Albert al descans) i la designació del nostre club com a millor equip al 2004.
Si a nivell esportiu el club va viure una brillant etapa, a nivell social es van viure dies d’intrigues i egos que acabaren amb la teua renuncia a la presidència. I paradoxalment, en eixe moment, te convertires en el PRESIDENT, amb majúscules. No tenies les accions, però tenies l'estima i el carinyo de l'afició, del verdader poble de Mestalla.
El teu valencianisme te feia participar en qualsevol acte on es parlara del nostre club, no era estrany vore't a les assemblees del club, als diferents fòrums Algirós o en presentacions de llibres.
La teua generositat i bonhomia et feia anar allà on se te demanava i ahí és on els membres d'este blog hem d'estar-te agraïts. Quan ja fa uns anys presentarem el primer volum del llibre “Últimes vesprades a Mestalla” a benefici d'Elvira Roda, no dubtares ni un moment en formar part de l’event, fins i tot refusares el llibre que volíem regalar-te en agraïment i te'l comprares sense dir-mos res. Encara no fa un any, presentarem el segon volum, i de nou estaves amb nosaltres, recolzant la nostra iniciativa. Per totes estes coses i moltes més, gràcies bonico.
Per sempre, el nostre PRESIDENT.
Últimes vesprades a Mestalla
Entrades
