·
·
Ens ha deixat Alfredo DiStefano. Per alguns president honorífic, per a altres l'origen de tots els seus mals per culpa d'un complot tramat pel règim franquista. Per a nosaltres, els valencianistes, simplement Don Alfredo.
Entrenador en tres períodes diferents del nostre València CF en el primer d'ells es proclamà campió de lliga la temporada 1970-71, la lliga dels Abelardo, Sergio, Paquito, Antón, Forment, Barrachina, Claramunt...
En el segon dels seus cicles a la banqueta ens deixa la Recopa d'Europa de l' any 1980, un torneig on vivirem eliminatòries més que vibrants contra el Barça, el Rangers i on els penals contra l'Arsenal ens feren de nou campions, amb jugadors com Kempes, Arias, Saura, Tendillo, Botubot, Solsona, Carrete...
El tercer periple per Mestalla va ser més amarg. Quan les coses no anaven gens bé, amb un club en descomposició i arruinat, quan el fantasma del descens era ja una realitat, de nou Don Alfredo agafà el timó de la nau valencianista per a intentar un impossible. Eixa temporada 1985-86 va acabar amb el primer descens del València a la Segona Divisió.
La temporada següent, amb un club marcat per les penúries econòmiques i les limitacions pressupostàries l'equip es va fer amb veterans com Subirats, Arías i Sempere, les incorporacions d'Alcañiz i de Bossio i jugadors jóvens, bàsicament del planter. Els Quique, Arroyo, Revert, Fenoll, Giner, Voro, Fernando... feren Don Alfredo campió amb el València una altra volta, i de segur el feren feliç per haver retornat al seu València al lloc que mai hagué de deixar.
Descanse en pau Don Alfredo, el mite i la persona.
Josep Bosch
Soci del València CF
Entrenador en tres períodes diferents del nostre València CF en el primer d'ells es proclamà campió de lliga la temporada 1970-71, la lliga dels Abelardo, Sergio, Paquito, Antón, Forment, Barrachina, Claramunt...
En el segon dels seus cicles a la banqueta ens deixa la Recopa d'Europa de l' any 1980, un torneig on vivirem eliminatòries més que vibrants contra el Barça, el Rangers i on els penals contra l'Arsenal ens feren de nou campions, amb jugadors com Kempes, Arias, Saura, Tendillo, Botubot, Solsona, Carrete...
El tercer periple per Mestalla va ser més amarg. Quan les coses no anaven gens bé, amb un club en descomposició i arruinat, quan el fantasma del descens era ja una realitat, de nou Don Alfredo agafà el timó de la nau valencianista per a intentar un impossible. Eixa temporada 1985-86 va acabar amb el primer descens del València a la Segona Divisió.
La temporada següent, amb un club marcat per les penúries econòmiques i les limitacions pressupostàries l'equip es va fer amb veterans com Subirats, Arías i Sempere, les incorporacions d'Alcañiz i de Bossio i jugadors jóvens, bàsicament del planter. Els Quique, Arroyo, Revert, Fenoll, Giner, Voro, Fernando... feren Don Alfredo campió amb el València una altra volta, i de segur el feren feliç per haver retornat al seu València al lloc que mai hagué de deixar.
Descanse en pau Don Alfredo, el mite i la persona.
Josep Bosch
Soci del València CF
·
Entrades
4 comentaris:
Llei de vida, però no per això menys patida. Descanse en pau.
Fran
Uno de los nuestros se ha ido.
Descanse en paz, D. Alfredo.
Un saludo
Jose M. Lavarías
DON ALFREDO , DESCANSE EN PAU.
GRACIES PER AJUDARNOS A SER GRANS...
CHOY
Mi respeto máximo a una de las figuras más importantes del fútbol mundial. Y uno de nuestros mejores entrenadores.
Para siempre en nuestra memoria.
Gracias Don Alfredo.
Pepelu.
Publica un comentari a l'entrada